Ulisses20

«nosaltres fem escola, no venim a fer la mona!»

El primer dia, després de les abraçades, les salutacions i els somriures per haver acabat les vacances llargues d’estiu, els mestres comencem la primera de les reunions grosses. Empar Martínez, la directora de l’escolagavina, fa el discurs de benvinguda: «mestres, vosaltres ja deveu saber per a què venim a l’escola: no hem de perdre de vista l’horitzó: els mestres som un equip potent, amb recorregut de milllora, però hem de pensar-nos cada dia, també nosaltres, malgrat que ja som a punt dels cinquanta anys d’escola cooperativa.»

Empar presenta dues referències de lectura de l’estiu, que convida a llegir-nos —això de llegir, els mestres, ho repetirà diverses vegades. Ves si serà important. Dels dos llibres que presenta, l’un parla del pensament crític a força de lectura. «Hem de llegir més.» La primera autora de la qual parla és Bell Hooks i el llibre és Ensenyar pensament crític, i per desenvolupar-lo des de la infància l’autora diu que cal entrenar i viure una escola democràtica, i fer una pedagogia compromesa, trencar amb els discursos oficials i dominants… (ai, ai, ai, jo afegiria trencar amb la indecència política). Per això, l’activista americana diu que necessitem mestres íntegres, que conversen amb els alumnes, que fomenten l’humor i sàpien atendre la tristesa, que ajuden a construir l’autoestima, que llegesquen (!), que gaudesquen llegint (!!), que escriguen i estimen, en tenir en compte les relacions afectives que van fent-se a l’aula… Caldrà descolonitzar la ment, també: volem mestres que respectent i siguen respectats, que escriguen…

Fins ací el resum de les idees de Hooks, que ha presentat5 Empar. La segona referència dins el discurs de benvinguda de la mestra, és La nostra atenció ha sigut raptada, d’Arcadi Bages: perquè massa pantalles fomenten just el contrari del pensament crític, i molts mitjans, sinó gairebé tots, bé que juguen aquest paper acrític i oveller. Així que, afig la nostra mestra Empar: «com diu Hannah Arendt, parar i pensar, mestres, i compartir lectures…»

Acabarà aquest breu discurs d’ànim i coratge pels mestres, la directora, parlant de l’escola gavina, «que viu al país valencià, i pel país valencià, l’enriqueix i hi deixa empremta». Caminem cap als ciquanta, que prompte és dit. Cinquanta anys d’escola viva i entusiasta, que no ens arruguem. Això fins i tot quan sóc a punt de retirar-me. Un últim any de tutor i avant…

Després, en la mateixa reunió, els mestres coordinadors expliquen l’organització del curs: el calendari de setembre, el calendari de l’any i les activitats , els espais compartits i els responsables de tenir-los ordenats, els àmbits de treball, la presentació de les incorporacions noves, els intercanvis internacionals… Aplaudim, esmorzem i peguem cap a les classes, a vore si la pols de l’estiu no s’ha ensenyorit a pleret: però ja són ací la colla d’Esther i Carol i dilluns l’escola ja tornarà a lluir de nova. En acabar el treball individual, uns quants dels mestres faran el dinar de germanor del primer dia.

*Com era el primer dia d’escola, no hem volgut empastrar el retorn amb cap referència a la conselleria de rucs ni a les lloques de l’alfàbega.