Ulisses20

Els honorables Puigdemont, Ponsatí i Comín, demòcrates, són assejats i perseguits pel propi parlament al qual pertanyen. Fa uns mesos, o fins i tot des que es van presentar a parlamentaris europeus, una part d’aquest parlament els acaça les vides. És la complicitat inaudita d’una institució que hom creia de ferro democràtic.

Aquell parlament, entre més de membres de partits espanyols, ja ho sabem, també és ple de feixistes, que van fugir (almenys uns quants  que passaen per valencians) de corruptes i de delinqüents. Potser que també n’hi haurà criminals d’altres nacionalitats, d’europa, però d’espanyols i d’antidemocràtics, el parlament europeu n’és ple.

Gonzalez Pons és un dels criminals perdonavides que va sobreviure a la desfeta del pp valencià. Era l’època gloriosa que el seu partit robava, amagava diners, n’enviava a paradisos, delinquia i mentia a Europa —al mateix parlament del que ara en forma part.

El pp va destinar a comptes particulars subvencions d’Europa que mai van arribar al destí, i encara Europa els va denunciar per això. Però els tribunals espanyols, en comptes de fer pagar el robatori al pp, el va fer pagar a tots els valencians.

El mateix Pons, un dels actors de l’acaçament d’aquests dies, va ser protagonista principal de tants afers criminals en la València gloriosa i fallera, ara s’ha fet caçador de demòcrates, com aleshores. Perquè el pp és això, un partit caçador contra la democràcia. Com el psoe, no us penseu que fallen, cap dels dos.

Perquè els altres partits que participen de la cacera a catalans, per haver organitzat una consulta democràtica, són fundadors de bandes terroristes (el psoe va ordir el GAL), premien matances, prohibeixen mitjans, i juguen al profit dels jutges que, de segons qui, prohibeixen líders o partits sencers. Psoe i pp, ambdós. Amb el partit ciutadanos, ara els tres, no s’ha escapat de festejar el feixisme en canvi d’apuntar contra demòcrates i contra els drets humans.

La vergonya en la qual ha caigut una institució europea com és el parlament, en permetre aquest circ antidemòcratic, no és comparable a una pífia, ni és una errada sense importància: és una ferida que explica com de fràgil és la democràcia arreu, si permet atacs a la intel·ligència i a la integritat política.

Ara mateix europa permet el feixisme a les institucions, si bé en els seus principis fundacionals, justament, al feixisme no caldria donar ni aigua, ni deixar-lo respirar…, NO contents amb això, una munió de partits i membres d’aquell parlament permeten l’insult a la història més recent i a tanta gent com s’hi va jugar la vida pels drets humans.

Que un estat membre al parlament d’europa, espanya, amb el clavegueram franquista en actiu, les males arts, el terrorisme, el lladrocini, i tot de crims que justifiquen el feixisme descarat, encara mantinga la inviolabilitat dels borbons, és una mostra de cacera democràtica.

Els borbons són criminals, és la prova que a europa, el seu parlament, festeja amb connivència i interés qui converteix aquell espai en un cau contra els valors democràtics que hom pensava sòlids. Inexpugnables.

Si espanya guanya, europa perd. Doblement. I els valencians, i els demòcrates de veritat de qualsevol nació.

I el corrupte Gonzalez Pons podrà celebrar que el feixisme que representa ell i el seu partit, el més criminal d’europa, aquesta vegada ha aconseguit de vèncer, i soterrar aquella idea romàntica que hom creia encara viva.

Europa: espanya no ha renunciat al franquisme, ni al feixisme, ni al nazisme… No hi renunciarà mai.

Però la idiotesa, ni els interessos personals, ni el clavegueram espanyol, o europeu, no justificaran mai blanquejar els moments més foscos de la nostra història. Per cert, que catalans i valencians no els hem deixat de viure encara, els moments més foscos.

I aquells partits espanyols, del psoe a vox, diran que la corrupció i la delinqüència, si és dels borbons, serà sempre inviolable.