Ulisses20

Quatre-cents mestres participem d’unes jornades de formació organitzades per l’Escola de Mestres AKOE a l’IES Benlliure de València. L’escola encara no ha acabat, i els mestres tampoc, malgrat l’amenaça de la Conselleria d’Educació valenciana d’obligar-nos a començar el curs 2014-2015 el 3 de setembre, això és, sense planificar, sense temps material per organitzar què farem amb els xiquets. Perquè no els interessa sinó el populisme, d’obligar-nos a començar més enjorn, encara que no estiguem preparats. I ves que això és principal, segons Finlàndia, la planificació d’allò que farem. L’escola i qualsevol cosa, sense planificació no té sentit. 
Ahir mateix, l’equip sencer de la consellera Català va dimitir en bloc. Escola valenciana i els sindicats apunten que és una victòria de l’escola, perquè la incompetència demostrada i l’atac continuat a les línies en valencià eixien de la pròpia administració educativa. El desecontre de mestres sindicats i AMPES dels responsables polítics de l’escola és un disbarat que paguem tots, la societat valenciana en general, els alumnes en particular. Peò n’hi ha que els la bufa cinc i vint-i-cinc.

Art, matemàtica i lectura: escola i coneixement, és el lema enguany d’unes jornades que pretenen d’oferir un espai de debat i reflexió (la formació és una de les potes cabdals de l’escola), amb un objectiu: si bé n’hi ha rutines necessàries, no ens podem passar el temps practicant-les. Res que no ajude o entrene a pensar farà avançar l’escola i els xiquets, en el coneixement. Per això l’organització de l’escola de mestres pretenia enguany de posar la matemàtica en el primer pla del debat, a dalt de tot de l’escola bàsica, com un model de treball que escampe la màxima que, qualsevol àrea del coneixment al si de l’escola ha d’ajudar a pensar els xiquets, de manera que qualevol activitat d’aula siga productiva i atenga els alumnes sense exclusió. Avui tanquem la proposta formadora de l’estiu, bo i sabent que els mestres en la seua majoria continuen compromesos en la formació per millorar cada dia allò que fan. 

[foto de Cecília Calvo]