La portada d’ahir a Vilaweb, entre tanta calavera política, oferia un toc plàstic diferent, divertit i juganer: els calaveres s’han apoderat de les portades de gairebé tots els mitjans, per dret propi de malversació, corrupció, mala llet, mala fel o males arts, que no té res a veure amb intel·ligència, treball, honor i ètica professional. Almenys en els casos valencià, mallorquí i espanol, no té a veure res de res: ves i tria, i si encara et queda orgull, o capacitat de sorpresa o compassió, torna, escaldat com un pollastre o com un porc: els calaveres per desordre eren Matas, Bauzà, Camps, Riki Costa, Rajoy, Fabra el de les ulleres fosques, així que la coincidència de tan bona fesomia i bellesa, acompanyada d’aquelles postures folladores trencava l’avorriment al qual ens té tan acostumats la política, l’economia, que és l’habitual robatori d’espais mediàtics per part de mediocres i furtamantes.
Les imatges en qüestió tenien aquell cantó gimnàstic, d’equilibri, de risc i de repte, enmig de la inoperància política i econòmica de qui ens governa o ens roba, que ve a ser gairebé la mateixa cosa. Ara, potser que hi havia una segona intenció en la combinatòria proposada: que el 2012, que s’anuncia encara pitjor, el pitjor dels pitjors, ens agafe follats, però ben follats.
Lectura2: o potser volia dir-nos una altra cosa: pa lo que mos queda de convent… folleu-vos-els vosaltres, amb forques i corbelles, i tota l’altra ferramenta que pugueu afegir.
Com hi ha llengües vives que no tenen o han tingut literatura escrita.
I pel mateix es pot dir que hi ha literatura portuguesa i gallega, es pot dir que hi ha una literatura valenciana que és la feta en el valencià del moment, com puga hi haure anglesa, francesa, danesa, noruega, sueca, finesa, estoniana, portuguesa, gallega …
Un altra qüestió molt diferent són les literatures nacional o la escrita en un territori com la colombiana, boliviana, paraguaiana que pot ser feta en espanyol o amb llengües índegenes.
Qüestió molt diferent és el tractament polític acadèmic que interesse o es vulga impartir per les institucions més influents del moment i la deformació professional que es devinga en conseqüència.