Els reptes de l’escola i la convivència (1)
Avui baixarem a Alacant. El sud valencià sembla tan llunyà com et pugues trobar en una faula d’Isop o en una descripció de Tolstoi:
“Tornava cap a casa camps a través. Érem en ple estiu. Els prats ja els havien dallat i el sègol era a punt de segar. En aquesta època de l’any hi ha una varietat de flors…”. Khadjí-Murat
Alacant és lluny a seques. En aquest país tan llarg, del sud sempre ens reclamen que venim poc. I si ho fem, no és ni per feina ni per adobar l’absència. Com deia en un llibre l’actor Pep Ricart, el teatre i el desert, i sembla que Alacant és el desert, per a molts valencians. Però avui tenim una excusa perfecta, amb l’obertura oficial del curs escolar 2016/2017 que ha organitzat la regidoria d’educació d’aquella ciutat. Hi serà també Jaume Fullana, director general de política educativa, i una convidada especial, la professora Maria José Díaz-Aguado, investigadora en el camp de la convivència escolar, la violència de gènere, els comportaments adolescents, el treball cooperatiu… Una experta convençuda que l’escola és, possiblement, un dels grans remeis contra aquesta passa que viu la societat, de l’agressió continuada, sobretot de l’agressió de gènere.
Per saludar uns amics i escoltar la professora Díaz-Aguado farem amb goig els quatre-cents quilòmetres de camí-rel, d’anada i tornada, i vos explicarem un resum de l’itinerari. Avui baixarem al sud.