Ulisses20

«A Paco Peris i Pérez sempre li agradava ser en segon terme, entre bastidors, però hui molt a pesar del que haguera sigut el seu desig, l’hem fet protagonista. Perquè no pot ser d’una altra manera. Paco, ànima i motor d’estos premis, ens va deixar el passat mes de novembre. Sense Paco hui no seríem ací. Ell va ser qui fa tretze anys va tindre la magnífica idea de posar en marxa este projecte cultural i educatiu, qui a poc a poc va anar formant l’equip de col·laboradors que enguany hem pres el relleu. Paco va tirar del carro amb tenacitat i un estil propi de fer les coses. Quan véiem el seu número en la pantalla dels nostres telèfons, l’agafàvem només si teníem bona cosa de temps lliure per davant. Sabíem que probablement volia alguna cosa relacionada amb els premis. Era un home de converses infinites que en tot moment tenia en el cap estos guardons, que van ser el seu gran projecte vital. Paco sempre rumiava alguna cosa nova. Ens faltaran les enginyoses presentacions que preparava per a este acte, amb un peculiar poema, una història fabulada o la idea de proposar-li a Benja Carreres que dissenyara un amic robot que ens acompanyara. Totes les persones que d’una o altra manera l’hem acompanyat i li hem fet suport durant anys ens hem organitzat en un temps rècord per continuar amb il·lusió la faena que Paco va començar. …i ací ens veieu rendint-li el millor homenatge possible: començar l’acte del 13 Premis Francesc Peris i Valls.»

Miquel Calvet va llegir aquest text seu divendres, en el 13 lliurament dels premis Peris i Valls a Bétera