Ells poden més, encara?
Després d’una nit de somnis llunyans, gairebé històrics, l’home es planta davant la seua premsa, saluda, d’una manera jovial, «ei, xicots, com anem!», i marxa cap a un indret secret; a descansar, supose, a pair l’ensortit, la responsabilitat, l’amenaça, la primera, sobretot, la de conservar el discurs i convertir l’encanteri en fets.
A l’escola hi havia emoció, continguda si voleu, però hi havia gent contenta, com si ens hagués tocat alguna cosa d’aqueixa loteria, Amèrica. La cara d’aquell senyor rector, el Jackson, aquells llàgrimes honestes, pagaven la pena de veure, de pensar en aquella dona que va morir no fa gaire, la primera que va seure en aquell autobús, sí, la Rosa…
Digueue que digueu, m’agraden les maneres tan estudiades d’aquest jove elegant, negre, sí, quan diu ‘podem’. Malgrat que ja ho sé, que les pel·lícules, totes, tenen un final i un tornar a casa més o menys dolç. Tot això ha passat avui, allà, al costat del que anava passant més a la vora. Ací encara poden més ells, els contraris d’Obama, del que representa aquest xicot de quaranta-set anys. Ací, segons explica Gemma Pasqual, la policia nacional ha entrat en un Institut d’Alacant a la manera d’en Bush, com uns pistolers, a deixar caure la por de qui mana, a pixar per marcar territori. La màfia de Castelló fa si no fa això, deixa la marca, alhora que no amaga com es couen governants de pandereta. Ací mateix, a València, n’hi ha que no han notat els vents de canvi, llunyans encara, però d’una força que fotrà contra-corrent tanta mala sort com fa anys que patim, els valencians. Malgrat això, a Picanya hi havia més de quaranta persones tancades aquesta nit, a l’institut. Ací no hi ha hagut policies, ni por, ni males arts.
De vegades, compares els dos líders (!), és un joc, no patiu, en Camps i n’Obama, amb els seus vestits d’americana lluent, amb els discursos, el moviment de braços, els gestos, les complicitats, l’honestedat de la mirada, fins i tot les dues televisions dels dos, C9 i CNN… És veritat, no podem comparar res de tot això. Ni que fóra un joc.