Ara passa que Camps, Francisco Camps, és més llest que la resta dels valencians: pregunteu-nos per què? Doncs perquè el jutjaran pels vestidets, solament. En canvi de deixar-lo indemne, net i polit de tota la resta de causes que han provocat una politica erràtica, suïcida, que ja va ensenyant el cul fins a l’almorrana.
Som l’única d’adminsitració que no pot pagar? Hi ha més exemples a l’Europa civilitzada? Si n’hi ha, com és que han arribat a aqueixa situació de fallida, d’aital fracàs? Com és que han tolerat i permés tanta burrera i torpesa? Què n’han fets dels polítics responsables?
Perquè el cas valencià el coneixem, sabem les raons que ens han portat a la fallida econòmica i a la suspensió de pagaments. Sí, el Govern valencià és en suspensió de pagaments: milers de mestres fa mesos que no cobrem, els concerts econòmics amb les cooperatives d’ensenyament fa mesos que no es compleixen, els instituts públics no paguen ni llum ni aigua, ni calefacció fa encara més temps, i depenen completament de l’empresa subministradora; ara són els llibreters, que no cobraran els comrpomisos signats del Bo-llibre, un altaveu polític del pp, populista i demagog, que volia la gratuïtat dels llibres per a tots els ensenyants de primària, però després que les llibreries van avançar els diners, aquells diuen que no pagaran, que on van dir çò ara diuen arre.
I els exemples d’incompliments continuen i engrandeixen la ruïna del nostre calaix: farmàcies, medicaments, serveis socials, atenció de menors, llars de gent gran, hospitals, escoles d’educació especial, el desastre valencià comença a estendre’s, i a fer-se públic –hi ha mitjans internacionals que denuncien la falsa ostentació que el Govern valencià ha fet els últims anys: copa de l’amèrica, fórmula 1, parcs temàtics, edificacions supèrflues, sense comptar la corrupció del CrimOrganitzat orquestrat maquiavèlicament per polítics principals del pp amb noms i cognoms (voleu dir que Rus, Rita i Camps, no sabien que… Que no sabien d’on eixien els diners de les seues campanyes? Ni els luxes? NI els regals? Xe, que no són idiotes!)
Tota aqueixa ruïna, el mateix Rajoy, Mariano Rajoy, la posava d’exemple diumenge enmig de la plaça de bous, d’exemple de gestió i de saber fer. Potser per això levitava, l’home, perquè deuria haver-se fumat un entoix, o era sota l’efecte d’un fàrmac que provoca major resistència en temps de campanya, i una comna de porc impermeable. Això i la cara ben dura. Això o fer el ruc.
València és en fallida general, i el pesimisme va escampant-se més enllà del normal: al carrer, a l’empresa, a la fàbrica, a la ciutat, als pobles: els polígons industrials són buits, els bars també van buidant-se, no hi ha alegria pel consum, i la situació no té un horitzó a curt termini. Perquè tots aquests irresponsables de la política valenciana fa molts anys que estiraven més el braç que la mànega. I Sant Vicent ja no hi és per venir amb els miracles. Ni Europa.
Naturalment que hi ha responsables de tot plegat. I Camps, president durant anys, n’és un dels indiscutibles, un dels majors fracassos polítics dels valencians de tots els temps. I tots els aduladors d’aquest inepte, continuadors de polítiques ostentoses i estúpides, també són ben responsables: Rita, Rus, Fabra, Blasco…, un seguit de polítics de segona i tercera divisió que es pensaven per damunt del bé i del mal, que encara ara no reconeixen errors, ni cegueses, ni males arts.
Per ells, si els valencians encara no hem tocat fons, els la bufa. Se’n riuen. Perquè l’estupidesa, contrària al sentit comú, és enemiga d’acceptar els errors i les pífies, que de retop va de la mà de la saviesa que ells no tenen. Però tot això, ai, la justícia hi haurà dia que també ho perseguirà, la incompetència, fer d’inepte: el cas banc de València i Olivas, que també va ser president dels valencians, per exemple. El cas Crespo i la CAM, per exemple. O Bancaixa…
Llàstima que els oculistes no donen l’abast per tanta ceguesa, com ens afecta als valencians.
-Pregària: a veure si amb una riuà, tota aquesta pentecosta ppera va a parar a la mar i ens deixa cent anys tranquils.