Deu anys de bloc: a Bétera podem
He sigut convidat al sopar de commemoració dels deu anys de Bloc a Bétera, amb els amics i uns quants veïns que, honestament, m’ha fet molt de goig acompanyar. Un sopar d’amics, que ha valgut per aprendre i conèixer algunes dades sorprenents: enmig de la crisi, el govern de Bétera, a mans del PP, ha decidit apujar els impostos municipals un 40%. Això no és de jutjat? Que no hi ha llei? Que som idiotes, els veïns?, Que no hi ha drets, ni advocats, ni fiscals? Ni mesura ni temor de déu, han de pensar a Bétera els populars, si el model és que la màfia campe tranquil·la i lliure per Castelló, amb connivència o sense, per què nosaltres no hem de poder estirar més el braç que les mànegues…
La segona cosa és la presentació en societat de Cristina Alemany, que a partir d’ara serà la jove que se’n farà càrrec de la regidoria. És filòloga, jove, i amb un entusiasme que convida al goig. Com que érem davant per davant, a la taula del sopar, he aprofitat per aconsellar-la sobre el model Obama, a l’hora de fer discursos. Maneres, escoltar-se, gestos, ritme… Són tan importants les representacions, les formes…
Joano Baudés, que passarà a càrrecs de més volada, al Camp de Túria, ha aprofitat el Mail Obert de Vicent Partal (jugava a casa del periodista), per confirmar que, a Bétera, podem. Després, ha fet un recorregut breu de deu anys de feina del partit a l’ajuntament (hi va ser l’alcalde durant un mes), i ha fet una descripció positiva del canvi que ha fet el país tots aquests anys: escola valenciana, els músics, el teatre, entre altres àmbits de consolidació, no són gratuïts ni superflus: alguna cosa canvia, i nosaltres, com ho fa el món segons els últims esdeveniments, no som menys. Nosaltres podem.
Per molts anys, i que ho puguem veure.
*El sopar també ha servit per comprar unes paparetes de loteria dels massips de Sant Antoni de Vallibona, als Ports. Com?, us demanareu. El misteri el descabdellaré en un altre apunt.
A Benaguasil, també i com no, en mans del PP, l’any passat també pujàren la taxa de l’IBI una barbaritat. Ningú diguérem res, tots callàrem. Suposse que a casa tots es cagaríen en l’òstia, però ningú ens queixem. Com es nota que no hi han ingressos per requalificacions, ara ens esprimeixen als veïns!
Per altra banda, a l’ajuntament, quan algú de l’opossició, més en concret als representants del Compromís, s’hi presenten per esbrinar cosses i demanar documents, els operaris (la gran majoría del PP) i els propis dirigents els fan la feina difícil, fins al punt de suggerir que no se’ls faça cas.
Al País Valencià vivim una regressió al segle XIX. Abans manàven els besavis cacics, ara els besnets disfressats de demócrates.