Ulisses20

Sal·lusHerrero va dir això en un article que parlava de Vicent Artur, l0’autor que visitarà avui la fira de Bétera i del llibre que presentarà: «s’escriu per celebrar, difondre i continuar el centenari del naixement de Joan Fuster, per divulgar l’obra de Joan Fuster, destinat als joves, sense prejudicis, sense manies, sense ressentiments ni odis… És un llibre per fomentar l’estima per Fuster i pel País Valencià (i tot el domini lingüístic catalanoparlant).»

Aquesta vesprada tornem al programa de la fira amb una intensitat postnadalenca rejovenida, si és que la fira d’avui va destinada als joves, avui i demà, realment, si és que els joves encara tenen el deler de la lectura, si el conserven, després que fa anys han acabat la primària i gairebé que no recorden com van començar a llegir, si és que ho van fer mai, amb el sentit de conservació d’una activitat que, com l’aire, hauria de ser necessària per viure-hi. Però els joves, ai, pobres, viuen desemparats d’una part important de la cultura, orfes d’allò principal, tot pensant que “com han vist el món per un forat” ja són lliures de fer el que es passa per l’altre forat més fosc. Home, direu, que no tenen la culpa, ells, d’haver-los deixat a la dula, sense guiatge, sense timó, davant la vida que els espera d’adults.

Ni home ni res, un desastre, els joves, un desastre complet. Per això, per reparar el mal fet, venim a la fira de llibres, a provar de d’higienitzar-los amb la lectura i l’art, la música i la fermesa que, en vida, tot és redirigible, en favor de vents més favorables. I cultes.

En vida.

*Al llibre que presentem, l’autor fa una apologia breu de la mare que paga la pena de llegir, ves si n’hi ha mares valentes: «A ma mare, perquè el 1962 va comprar El País Valenciano i Nosaltres els valencians. Dos llibres. Quan no tenien ni per menjar. Ella va convidar Joan Fuster a casa nostra».