Contrasentit.
Dubte què triaré per fer l’apunt, avui, perquè l’excés de banalitat davant unes vacances de quatre dies –qui no fuig o viatja o corre no és d’aquest món– no torpedine la carn contra l’os, la pell contra la taronja, el seny contra la barbàrie mateix d’aquestes hores que vivim: un jutge decididex de tancar una alcaldessa basca, a la qual acusa de voluntat rebel i d’objectius independentistes, al remat antiespanyols. Cap jutge dels milers que hi ha arreu de l’estat que ara ells governen contra els electors mateix, no diu res contra un home que va apuntar amb una pistola contra milers de pacífics manifestants a Alacant.
El jutge envia la policia perquè segresten els llibres de les actes municipals (sospita que hi ha indicis de falta d’ortografia greu contra la seua bandera i la seua monarquia), però no envien ningú a traure tot de cartells xenòfobs i racistes com pengen dies i dies a les parets del meu poble, amenaçant i insultant els immigrants que hi viuen i treballen pacíficament (els cartells lluen logotips i noms de partits i associacions profeixistes, legals i subvencionades pel mateix estat del jutge).
Empressonen un jove que va ultrajar la bandera, diuen, contra la qual cosa la justícia espanyola posa un zel especial, amatent, sense perdre el temps ni diners, sense cúmul de feines, però van lliures assassins, colpistes, violents, i encara pitjors rareses, que lluen un estil guanyat a pols d’anys de dictadura que encara cueja.
I encara envien la policia a colpejar els pocs que havien eixit a defensar l’alcaldessa. I envien la policia a colpejar els pocs joves que reclamaven la llibertat del Franki. Envien la policia en un únic sentit, sempre. Ells mai no troben el contrasentit.