Com pitjor, millor: valencians!
Jo sóc partidari, com el Barnils, del lema «com pitjor, millor!», sobretot perquè els valencians ja ho tenim això, dins el plat: ací al país valencià governaran, després dels jutges, les casernes i els retors, el pp i vox: tots plegats una de les pitjors pandèmies que déu va enviar al faraó, abans d’alliberar el poble de Moisés. Alliberar-nos, justament és el que volem, però continuen cagant en pena, que els valenciasns no escarmentem, almenys completament.
En uns segones eleccions, sempre hipotètiques (de junts, i menys dels espanyols, no te’n pots refiar si són un partit polític), els valencians no ho podríem fer més malament. Impossible. Així que, per malament que ho facen: com pitjor, millor.
Que tasten els espanyols que és ser a mans de la ràbia i de l’odi: els valencians portem mig segle d’odi darrere nostre… I espanya ben poc que ha fet, per ajudar, ben al contrai, ha continuat robant-nos, aprofitant-se’n de l’odi per construir més odi.
*És veritat: en les coses importants, allò d’espanya ja és com pitjor, millor: corrupció, caciquisme, tribunals, casernes, borbons, economia, lladres…
*Però, i si els valencians es desperten?, que no podria passar?, que viuran sempre de genolls, una majoria?, que a rucs no ens guanya cap poble d’europa?
*En realitat, els espanyols ens tenen una por de por: per això, malgrat que en som una minoria, continuen assetjant-nos, a morir, i encara ni apamen la força que podríem tenir… Ai, si ens desvetllem un dia! O per les vores de la nit…