Ulisses20

Sona el timbre, l’agafe, no hi respon ningú. Torna a sonar el timbre, l’agafa el xiquet, diu que algú vol dir-li alguna cosa, però que no l’entén. Me’l passa. Em diuen no sé quina cosa que no entenc però que baixe, per favor. Com que sóc en un primer, i potser per si necessiten ajuda, baixe; malgrat allò dels arbres d’ahir, baixe. Trobe dos joves endiumenjats fins a la caspa, em lliuren la mà, em diuen que si sóc de telefònica em trauen una factura enfundada en un plàstic em demanen si tinc la T-2 o la T-3 i que si sóc de telefònica segur que tinc una factura com aquella, que la baixe, ràpidament. 

Passen de les vuit-i-mitja de la nit, fa un fred que pela, i no m’acabe de creure allò, l’esperpent d’aquells joves. Em torna a traure la còpia enfundada que havia ficat a dins d’una carpeta, tan ràpidament que no recorde com era, torna a insistir si tinc la T-2 o la T-3, i que si m’he fixat, que li baixe la meua factura, afig que no cal que siga recent. Per si de cas, li amolle que justament els esperava, malgrat que no sé si són de veritat qui pense que són, que amb telefònica volia parlar, malgrat que fa molt de fred, i que m’han enganyat amb allò del Trio, que em van dir que em regalaven de franc durant un any, però que el regal ja inclou que jo ja pague quinze euros de més, cada mes, de franc, per a telefònica, pel seu regal. Seran mamons. Però aquells no venien a adobar-me la factura, ni a tornar-me els diners, no. Ells diuen que amb ells pagaria molt menys. Collons, salte, però qui sou vosaltres…? Jazztel!

-Collons, n’hi ha que no tenen vergonya. Encaixem i marxen. Sense res més. Deuen haver tingut prou amb la cara que els he fet. Pobres, però on ha arribat la venda ambulant, ara, aquests pobres, el fred, la nit, pel poble… Què els ha de pagar Jazztel, si els paga, per aquell sainet?

Torpesa-2. A Andalusia han premiat per joc net i esportiu aquell desgraciat que dilluns va insultar, pegar, maltractar i agredir tothom que se li posava pel mig. Com que ja tenien el diploma imprés, supose que no el voldrien desaprofitar. Això del futbol i els seus dirigents és per tancar-los tots. La majoria. Més o menys com aquell home tan bo al treball, al bar, al carrer, que quan arriba a casa pega a la dona, o la mata, i nosaltres el premiem per joc net, en la seua major part de la vida no matava.

Com aquell guàrdia d’aquella caserna, que es va demostrar que era una escola de tortura, legal naturalment, i que després van premiar i ascendir pels serveis prestats.
Com aquests delinqüents valencians que continuen governant-nos, i ells mateix van premiant-se per tant delinquir, i furtar a mans plenes, i robar els valencians de nit, de de dia, a cara descoberta…
Em sembla que n’hi havia un xulo francés que també el van premiar per pegar-li una cabotada al pit a un altre jugador, malgrat que sempre no anag pegant cabotades.
 
-Home, és que el futbol té aqueixes coses, poden perdre els estreps en un moment, però els perdonem…
-Home, perdonar-los, ja em sembla exageradament permissiu, però premiar-los…
-Com?
-Per què no acabem premiant els violadors, els agressors, els assassins… Sembla que també tenen aquell punt dels estreps, tan momentani.