Em semblava que quedava un minut…
Hi havia en aquella escala gran que baixava cap a l’església i portava a la vella escola de la senyora Carmen un què de gran, que encara conserva. D’això crec que me’n recorde; més lluny, tu dius que anàvem junts en aquella escoleta, abans que ens toqués anar a l’asil de monges, tots aquells anys del castell, quins records: de l’asil sí que conserve molta cosa, moments molt concrets dels quatre, cinc, sis anys, fins a set, les monges, sor amparao, sor pilar, sor elena, fóra tot això que, després, tantes amigues es posaren a fer de monges, com un ofici… Després de combregar ja baixem a l’escola vella de l’albereda, i em torne a perdre: però hi ha més records i cares molt definides. És més tard, amb els anys i l’institut que ens trobem de nou, malgrat aquell any que sempre dius que ens separa… D’adolescents ho mirem d’una altra manera, tot plegat, tinc els records esborrats, exageradament, a pinzellades hi ha el poble sempre, quan féiem de xicots, les llargues nits d’excel·lent conversa, les colles, sempre les colles a Bétera. En passar els cinquanta tot això ja se’m fa més difícil, i més fàcil d’adaptar a la conveniència particular d’uns records amables, una runa, un núvol, i segons que diuen els optimistes, ens queda el millor. Esperem que tinguen raó, els optimistes. Fer anys, a partir d’un sac tan ple no ha de ser més complicat que tot allò que hem anat lligant. Per molts anys.
Gràcies per poder compartir-(vos) !
Una abraçada.
louis vuitton uk
coach outlet
coach outlet online
Very informative and impressive post you have written, this is quite interesting and i have went through it completely, an upgraded information is shared, keep
sharing such valuable information.