Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Botifarra

?Vinc a cantar-vos i a contar-vos romanços, ja veureu com em desbarate.?
El romanç de la gravera, el velatori per la de l?ú, la Jota de Llanera de Ranes (ca si em senten), peteneres d?aiXàtiva, més jotes i arruixa que plou, cants de batre, el dotze i l?ú que em va ensenyar la tia Rosàrio de Canals; tinc una gràcia molt bona?, i no m?aplaudiu tant que em fareu tornar, m?has comprés lo que vull supondre?, informadores com la tia Rosàrio, la tia Milieta de Barxeta m’han explicat el que sé i vos cante, que si em diuen de tornar, tornaré, que m?aplaudiu molt. L?ú de Moixent, del tio Rella; la jota vella que em cantava la tia Blanca, la impagable ‘les jugadores de burro‘? i un sac d?endevinalles, contalles, dites populars, maneres de dir, que fan anar a bacs l?auditori, que no era minso, a Consolat de Mar. A Benaguasil.
Pep Gimeno és l?escola, és llengua i toponímia, és l?antropòleg fet a base d?escoltar la bona gent, gran, en la seua majoria ja desapareguts, que li van contar i recontar el que ell volia saber, que és el poble, la gent quan treballava i feinejava i quan eixia a cantar davall les figueres, les oliveres, segant o batent, ell que és mestre comunicador com no n?hi ha, capaç de tenir dues hores en peu la gent, agraint-li un treball despullat, que no li cal sinó la veu i la paraula del poble, acompanyat de guitarra i de bandúrria. Aquest home, el Botifarra, havia de ser cada dia a les llars de jubiltats, perquè la gent es veiés retratada a la vida, per goig i per riure, abans que no siga tard i puga explicar-se la saviesa popular que encara conserva. Imagine Pep Gimeno d?escola en escola cada dia, amb programa de televisió i els mitjans sol·licitant-lo a tort i a dret, perquè continue regraciant-nos el viure de com hem sigut els valencians fins a fa ben poc. Mai no li pagarem prou aqueixa gràcia que té, per la de l’ú, o per malaguenyes, granadines o romanços: ell mateix ho diu, que no s?explica per senyorets castellans, ni per beates, ni per llepafils, que no és fet de cultura d?estudi, però justament això mateix el fa més pur, i encara per això es guanya el públic de qualsevol edat i condició.
No és la primera vegada que en parle, que l?anuncie, que en faig publicitat. Però en directe, el Botifarra és força, perjonada contra programes i cançons de ximples. Si mai teniu l?ocasió, no us el perdeu en directe, que viureu una de les actuacions més despullades, sentides i humils d?ací al final de segle. Si m?erre, ja us torne jo el preu del que cobra l?home pur, contra fraus i enganyifes com ens volen fer pagar altres espavilats de la faràndula.
Llaor al Botifarra, creminal, que et deia amorosa la tia Rosàrio, tu que véns d?avi republicà de la Costera, i ens adobes el temps de música i veu, i per torna ofereixes el goig d’una llengua encara viva i quina pena que no siga l?escola de cada dia.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent