Ulisses20

L’Octubre, Centre de Cultura Contemporània, organitza un curs sobre tres dietaristes majors del país, autors de tres diaris de referència: Joan Fuster, Josep Iborra i Josep Pla. A càrrec del mestre Enric Iborra, hom gaudirà de la literatura de lo alto d’aquests tres prohoms de la llengua, narradors cabdals, mestres en explicar el seu dia a dia teixit de lectures, pensaments, reflexions o paisatges en un temps concret de cadascuna de les seues vides. Amb els dietaris, hom ja pot construir-se una idea incompleta de l’obra de cada autor, de la filosofia de vida, dels entraisurts vitals de tres homes que són tan diversoss com necessaris per explicar-nos el segle XX català, almenys pel que fa a la literatura.

D’aquests grans orfebres del dietari, n’han brollat uns altres de molt valor, que han sigut deixebles, bons lectors i també referents ara mateix d’un gènere que cada colp més, s’ha convertit en una referència en la literatura universal, també a casa nostra. Avui rebrem un d’aquests mestres, periodista, home de l’horta nord, diguen que diguen les noves comarcalitzacions, que entre els llibres ja en té un cabàs, una ferrà, una garbera, que poden passar per autèntics dietaris sobre lectures, música, cinema, filòsofs i ordidors de polítiques per la llibertat, almenys de pensament.

Toni Mollà encara no havia vingut a l’ateneu de Bétera, i ves que també ho tenia a prop, però sembla que l’aposta espanyola per incomunicar els valencians ja ve teixida d’anys i panys, perquè meliana, foios, vinalesa, puçol, bétera o llíria semblen encara a distàncies de carro i haca. Amb tot, han tocat el tercer toc, sinyors, i avui ens estrenarem, malgrat que ja som homes que passem els seixanta i fins avui  bon dia i bon any.

Anit, mentre repassava aquest penúltim llibre, apuntava referències de cinema, de teatre, de lectura, de política… i malgrat que era una segona lectura (la primera la recorde de l’estiu a quaranta graus a la conca de barberà), m’admirava de la nostra ignorància de valencians: per això aquests llibres, els dietaris, ens poden ajudar tant a orientar l’esmorzar i el berenar de cada dia: a Bétera també en diem calentura, quan un xiquet té febre, o tenim un fum de camps erms abandonats, com a Meliana, Albuixec o Massalfassar, i potser que n’hi haja jubilats que visquen tan rebé com aquest autor, quan s’entaula amb amics o amb família. Ara faré un punt i abanda per explicar una de les reflexions que m’han ajudat a digerir una mica més l’edat, aquesta edat que l’Enric Alcoritza diu que és la de l’esquela, d’esperar-nos a primera fila…

“la gent de la nostra edat (poseu entre els seixanta llargs i que no arriba als setanta), filla de l’hàbitat rural som la darrera generació del neolìtic! […] som gent que ens hem llavat en un llibrell i una ferrà (a casa també en dèiem cosi), abans de gaudir de la banyera, gent que ha anat a peu a cercar aigua amb un cànter i una botija, que hem vist llaurar amb el forcat romà… (quan els carrers eren de terra, de camí de carro, la llum de 120 apenes deixava veure si les sandàlies eren deixaes)… però que compartim malgrat els avanços, un univers de valors de proximitat adquirits cara a cara…”

Els que d’alguna manera estem tocats del deler de llegir o d’escriure, perdre’ns per les reflexions, pensaments i raons d’uns altres escriptors de major pedigrí és una descoberta i un goig de passeig entre llibres. Avui, a l’ateneu, compartirem un d’aquests passeigs fonamentals, si veniu.

Fira de llibres, Ateneu de Bétera, Plaça del Mercat. Avui de 18.00 a 21.00