Ulisses20

Bétera, el camp de túria

‘Ara’ no baixarà a València

Em telefonen que volen parlar urgentment per explicar-me una gran cosa. Diuen que fa tres dies que em vénen al darrere, per explicar-me-la. Finalment accedesc a agafar el telèfon, malgrat que és una setmana de feina boja i preferia de deixar els imprevistos per la setmana que ve. Diuen que és important, que et coneixen, que tu saps qui són, que volen parlar amb tu personalment, des de Barcelona. Collons, a veure si és el president de dalt i jo li faig aquest lleig…
-Sí, sóc Albert.
-Senyor Albert, és vosté el senyor Albert?
-Sí, sí, de vegades responc que depén, però ara mateix ho sóc.
-Vosté està subscrit a Descobrir Catalunya…
-Sí, sí, però sóc a l’escola.
-Li parle precisament d’això, volem oferir-li un producte nou, en proves, durant quaranta dies per quaranta euros, un nou diari… i llavors comença tot un enfilall en favor d’això i d’allò i d’una campanya de famosos, que si aquest i aquell… Vols acurtar la cosa, perquè tinc una feinada i solament espere que em digues què és això tan urgent. Perquè d’aquests famosos, què vols, hi-hi-hi i poqueta cosa més.
-Com?
-Dispara què voleu… I llavors torna a dir-me el discurs i que serà una cosa brutal, moderna i tota la pesca, per quaranta euros de prova… [Pense mentre va parlant en l’escola, un diari en valencià nou, modern, actual, en paper, en color, va interessant-me la prova.]
No sé que va dient-me en aquell moment, però llavors ja responc perquè acurte el discurs. D’acord, enviame’l.
-Ah, doncs, si és així, li enviaré un talonari de bonos, i vosté anirà a recollir el diari cada dia, al quiosc, sí, al que vosté vulga, serà en tots els quioscs.
-Saps que som a València?
-Sí, sí, València.
-I això podré recollir-ho al quiosc del poble…?
-Sí, sí, en qualsevol quiosc.
-A València?, al poble? Qualsevol quiosc?
-Sí, sí!
De sobte veig que s’atura, que demana a algú que hi ha allà, al seu costat, des de Barcelona: a València arribem, no? (s’escolta perfectament). No?, a València, no?, esteu segurs que no?
-Perdone senyor Albert, perdone que l’haja molestat.
-Saps quant de temps fa que em tens ací a l’auricular?
-Li demane excuses, senyor Albert.
-No em dol el temps, que també, sinó que no arribareu a València. Digues-li-ho al Soler, això, que ja comencen malament, que no anirà bé, si comenceu a renunciar de bon principci, quan solament que sou en proves. Li ho diràs?
-Bé, sí, si el veig…
-No si el veus, busca’l!, digues-li-ho qui t’ho diu: Oriol, que em diu Albert que ja comencem a fer figa per una part, i encara no hem eixit.
-Adéu.
Final de la conversa i de la urgència. Ara mateix, per ells, València no existeix. Som un impossible. O una ruïna, o una quimera. O un desert. O un altre país, ves a saber. Adéu, Ara.



  1. quan em truquen a mi, li demanaré el telèfon i què que fa el divendres o dissabte nit. Fa trenta anys que dic que l’única via (valenciana) de salvació és la vaginal. En contraposició a l’Ernest Lluch) . Per a les dones, la penisal, eh !.
    És acollonant com són els neonoucentistesper molt “modelns” que siguen ells. Si més no, ens queda aquest recurs de riure’ns d’ells quan senten aquestes brofegades tropicals i l’electroxoc cerebral paralitzant que sofreixen.
    Féu-ne la prova i riureu com a folls !
    Una abraçada.

  2. el passat mes de setembre vaig anar a Peníscola a la boda del meu nebot. Com que estic subscrit, vaig anar jo i paparet a un quiosco per comprar l’Avui. No el tenien vaig anar a un altre i tampoc el tenien. Al tercer que era una llibreria i tenien premsa de tot elmón, em van dir textualment que l’Avui no arriba a Peníscola. “En tota la temporà no l’han portat” textualment.
    Vull dir que l’ombra del Camps o la del Fabra o la de no sé qui, és molt més llarga que no sembla.
    No és per desanimar.
    A Benicarló sí que puc comprar l’Avui. O podia, vull dir.

  3. Que n’és de trist tot plegat. El més fotut és que no saben on són, què és un país i quins negocis s’hi poden fer.
    Fa dies que els ho vaig dir.
    Gràcies per la claredat encara que faci pena.

    Aleix

Respon a Rafel Molina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent