Ulisses20

La nostra escola va ser convidada a la llotja principal de can Barça, una nit màgica que també eren convidats una tria important d’escriptors, de València, de les Illes, de la Catalunya Nord, de tot el territori. Havien publicat una edició de contes breus d’aquells escriptors que van repartir a tots els assistents. Cent mil quadernets repartits de trompada, de literatura en català. Allò semblava un país normal. Em sembla recordar que Isabel Clara Simó, o Ferran Torrent, aquella nit van fer la treta d’honor o una cosa pareguda. Vaig sentir emoció, per l’escola, pels escriptors, per la llengua, per la música, perquè el futbol i els seus dirigents podien ser una altra cosa diferent… Mai cap club de futbol, d’ací de València, no ens havia convidat a fer cap cosa en aquell sentit ni d’aquell estil. A València, els clubs importants més prompte fan campanya en el sentit contrari, però la fan en castellà, gairebé sempre.
Uns altres diuen que això de la campanya a favor d’Unicef és d’aprofitats, que quina cara i tota la pesca, posar-se Unicef a la samarreta i destinar u  grapat d’euros a qüestions socials. Vaja, home, els dic, llavors preferiu que diga Siemens, o Movistar, o El Corte Inglés o qualsevol dels negociets que lluen la majoria de clubs a la samarreta, perquè aquells no ho són, el 99% del negociet esportiu, uns aprofitats del més pur estil Ibex-35.

No entenia perquè un grapat de cadenes de gran difusió espanyola lliuraven publicitat gratuïta al senyor Giralt, protagonista visible d’una moció (segons ell ve sol), una nit i una altra: totes les cadenetes i les ràdios vinga a fer parlar la moció, que és un atac contra el Barça, i contra una junta que havia tornat l’esperit reivindicatiu, nacional, de compromís per la llengua, per la cultura, per l’escola del seu país com ningú no ho havia fet. I potser ací hi havia el perill, justament en aquest compromís excessiu pel nostre país, per tot el territori, també anomenat països. Ep, tantes cadenetes de ràdio i TV poden perdonar l’exces de falangistes, de feixistes, d’accions antidemocràtiques de no poc esportistes, futbolistes en la seua majoria, però ai, això de l’Oleguer no ho podien suportar. Un futbolista que escriu, pensa, parla tan clar a favor del territori i de la llibertat és massa bèstia. I això d’una junta que vol capgirar la uniformitat esportiva espanyola tampoc no ho poden suportar. No ho oblidem, a dins la massa social, tots no són independentistes.

Un club i una junta que és favor del país, de l’escola, de la música, de la cultura, d’Acció Cultural, d’Omniun i no sé quantes coses més (el ‘.cat’ per exemple), bé que mereix la nostra confiança. Contra la censura i contra la moció, contra les cadenetes de ràdios i TV espanyoles en la seua immensa majoria, sempre agraïts a Laporta i els seus.