Ulisses20

Bétera, el camp de túria

Publicat el 7 d'abril de 2007

Àlbum familiar [cromo4]: sort del dissabte

Ha passat el divendres. He estat temptat d?escriure-hi, però m?he aguantat per prudència, perquè els amics no s?espanten de la meua irreverència. Finalment, i malgrat que estic ben enganxat de l?esquena, he baixat amb el xic a veure la processó de l?enterro que, últimament, sembla que volen revifar-la. Bé, hi ha una moda d?instaurar novetats i fer-les passar per costums de tota la vida ?ja sabem com les gasten alguns valencians. Almenys al meu poble, no l?ha haguda mai, la dèria de confrares i apassionats del martiri. Allò que no ha canviat, amb el pas del temps, és qui va empenyent els carros i les imatges: collons, n?hi ha que tenen barra d?anar lluint de bones ànimes quan han sigut i són malparits de mena. I encara no ha canviat veure els militars, l?església, l?ajuntament, de dreta o d?esquerra, llepant l?anda davant el poble que, ara, ja no s?agenolla ni passa vergonya de ser espectador de la rifa.
A València i a alguns pobles del voltant se?n fa un gra massa, i el C9 ho retransmet en directe, hores i hores de processons, per fer creure que els valencians, després de tanta falla, bé que sabem complir la penitència. Ni en els dies més tristos, de dictadura, església i guàrdia civil al canto (ahir m?hi vaig referir com a gendarmes), no ens havíem atrevit a tant. Però allà on mire m?hi trobe exemples. A cals sogres, mentre dinàvem, m?han contat que un sant Crist dels grossos s?havia fet estelles, en caure?ls la imatge a terra, i que tot de dolor i drames ha generat no sé quantes pregàries demanant el perdó i l?absolució de faltes, no fos cas que, amb el pecat, es complís la pitjor de les premonicions sobre aquell poble. Aprofite la conversa amb els sogres per fer una repassada per alguns canals de TV: n?hi ha pocs que s?escapen d?esbombar com són les multituds, a l?hora de dibuixar-se el propi martiri. Total, que la cosa veig que és com a les falles de València: la passió és un ritual, litúrgic, festiu, de boato, tan irreverent com alcohòlic. Com la falla, vaja, d?una altra manera no s?entén tanta representació, tanta comèdia, tant de plor i tanta sang davant la càmera? Això de les càmeres i d?eixir en televisió, ja ho va dir Fellini i ho corroborà Umberto Eco, és la decadència d?occident i el límit d?on hem caigut, la majoria dels pecadors. Sort que ja som a dissabte, i a la setmana se li va acabant el ciri. Diumenge, no m?ho perdré, l?encontre de mare i fill.



  1. Mirant les diverses televisions: pel·lícules, documentals, processons, misses, etc. He sentit que tornava a la meua infantesa. He eixit pel carrer amb els meus fills i tot era tancat pel matí. Sols he trobat a faltar un discurset del Caudillo quan ja bavejava. Avui m’he miat la regata de l’America’s Cup amb vertader interés. Per cert: ¿com poden ser tan infranormals els comentaristes de Punt2 i dir que el Desafio Español ho ha fet bé si d’entre 11 a quedat el nové? I el Alinghi que és el veler dels suïssos que hi ha donat l’oportunitat per a fer-la a València hi han quedat els primers. I si guanyen podria repetir seu a València. Recorde a l’inici de les regates que aquell veler de Telefonica que també animaven des del canalet i que es va destrossar en aigües d l’Atlàntic i van torna-se’n cap a España amb la cua entre cames. Amb lo del Desafio Español sols els ha faltat dir que havia estat un èxit perquè cap dels regatistes no s’havia ofegat. 

    No són més subnormals perquè no s’entrenen aquesta colla de Canal 8/ buit.

    Cordialment. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per adasi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent