Ulisses20

El president dels valencians, Francisco Camps, ha ordenat a Acció Cultural que tanque el senyal de Catalunya Ràdio al País Valencià. Ho ha fet amb la televisió i ara ho vol fer amb la ràdio. Exclusivament ens prohibeix de veure i escoltar la ràdio i la televisió en català, que també és la llengua dels valencians. Fa uns dies que ha prohibit qualsevol senyal de la Corporaciuó catalana quan n’hi ha coincidència amb Canal 9 en retransmissions esportives. Solmanet que les prohibeix, totes les senyals, si són en català. No ho fa amb senyals en espanyol, en anglés o en francés. Contra l’espanyol, el president dels valencians no té cap problema. És contra el català, que és la mateixa llengua dels valencians, quan el president trau l’odi, la censura, la fel del tardofeixisme d’un home que és un cadàver polític.

És la venjança particular d’un home mort, que ja no viu políticament, sinó per l’odi als catalans, que és també l’odi als valencians, a la cultura, a la llengua, a l’escola. El seu particular genocidi contra escolavalenciana, atiat per aquell conseller d’educació, impresentable Font de Mora, demostra el tarannà intel·lectual d’un president polític acabat, la seua aposta per un coneixement tan feble com ridícul.
Ni els seus propis, que durant tants anys li han rigut les gràcies, no es creuen els falsos missatges que ha anat abocant com una gravadora de segona: som els millors, tenim la millor terreta, som l’enveja del món, creem riquesa com ningú, nosaltres no vivim cap crisi, eixirem els primers… La mentida l’engul, perquè som a la cua en educació, al davant en desocupació, els més endeutats d’Europa, els primers en mercat negre, en destrucció del paisatge, en destrucció d’empreses, en vendre el territori per canvi d’almoïnes… Ni tot això no li ha valgut de cortina de res. Ni a Espanya no el volen, almenys a les reunions dels seus. Ni en pintura, ni retratat, ni desvestit, no el volen veure.
I ell, que sap que si el punxen ja no li trauen sang, no sap sinó venjar-se amb més odi, amb més ignorància, amb aquells trets autoritaris de l’home mort, que vol enfonsar tothom, abans de morir-se. Fins i tot enfonsaria el país, si pogués, si amb això arrossega també uns quants catalanistes. Fins en aquest punt ha perdut els papers, els protocols mínims, el respecte pels altres i el respecte mínim dels homes cultes i formats.

Ja no és qüestió de política, el ridícul. La dignitat hauria de tenir uns límits, en un homes, si no és que és mort. I si no es troba bé, doncs que en tinguen cura, del president, que dimitesca de primer, o que l’ingressen.
Ell, Francisco Camps, i Rita, i Blasco, i encara de més indecents, que ens tancaran la ràdio, la televisió, arribarien fins i tot a prohibir que pugueren d’enviar-nos llibres a València, des de Barcelona (els diaris ja els van prohibir aquells mateix). Ataquen la llibertat, la comunicació, l’escola, la universitat, la cultura… No és això una malaltia? Que el món puga veure el ridícul dels valencians, aquests homes del PP, que es bufen d’indecència, a casa nostra.