Ulisses20

Som al corral de l’Ateneu de Bétera escoltant lectors voluntaris, en favor de recordar aquells oblidats-afussellats en aquesta comarca, durant la guerra i la postguerra. Han començat amb textos de Vicent Pertegaz, un llibret que va publicar amb aquella generació de poetes dits del 27: els llegia el seu renebot, o net, abans que Fredi pertegaz, pare de Pau, i nebot de Vicent, tornés a recordar-nos aquell oratori de Vicent Andrés Estellés en memòria del metge Peset, Vora el barranc del Carraixet. Fredi fa una lectura memorable, de l’oratori. Som una cinquantena de persones, que fugim dels bous de carrer i alres futilitats del poble i de la comarca. A l’ajuntament vell hi ha una exposició sobre toponímia i repressió franquista, alguna toponímia encara molt viva, com molta de la repressió actual.

Pau Pertegaz presenta ara un mecanoscrit sobre una història particular del tio Vicent Pertegaz, un home amb una història molt bèstia, de títol la guerra absurda, sobre la guerra civil: llegeix el baptisme de foc i de sang de son tio-iaio: com narra la mort, la primera, els primers dies de guerra, en uns turos a madrit, espana.

Un canvi radical entre els poemets entre canyes i tarongers, al barranc, la primera tria, i aquesta duresa de la mort i de la guerra, d’unes memòries d’una geurra particular que va ser un home important en el conflicte i posteriorment, no debades li tocà encarrehra-se de la defensa de Madrit quan els comandaments superiors van pegar a fugir al bàndol contrari.

Ara voltegen a glòria, al campnar de bétera, com una premonició, no sabem si en favor o en contra. Silenci, davant la ufana campana major, estrident: glòria, glòria!

Ah, l’església sempre ens ha fet aquest paper o desastre. Un paperet.