Les tretze roses, de Víctor Iñúrria

Estimades i estimats,

El cinc d’agost es compliran 79 anys de l’afusellament de les 13 joves que han passat a la història com “Les 13 Roses”, i aprofite la data per fer pública, la gravació i el text del meu poema, a elles dedicat, recordant que cap pal o pedra entre les rodes de la Vida pot ajudar-nos a anar endavant, i tan sols ens caldrà Diàleg i Comprensió, en cas contrari, sempre estarem, malauradament, abocats a la barbàrie. Potser algú puga saber que, fa temps, vaig fer un poema dedicat a “Les 13 Roses” i el vaig incloure al meu primer poemari “PESSICS DE VIDA”, abocant-hi tot el sentiment que em bategava. El Mestre Andreu Soler el va musicar estrenant-lo a l’església del Carme de l’Eliana, el 2 de juny de 2017, en el concert del “Cor de Cambra de l’Eliana”, amb la veu de la jove Soprano Neus Fuster. Com que el meu poema inclou els noms, edats i professions de les 13 joves, en començar s’escolten les veus d’unes dones, que de forma compassada, seqüencialment, i des de distints llocs del local, van alçant la veu dient eixes dades personals, al temps que els refilets de Neus Fuster aporten uns acords suaus i melòdics d’acompanyament. Fins ara no he disposat d’una gravació en mp3, i avui tinc el plaer de compartir-la, i podreu escoltar-la amb tota l’harmonia de la veu de Neus i el contrapunt del piano. Dura aproximadament sis minuts dels quals els primers són les veus de les dones que van dient els noms de les 13 Roses. Una abraçada ben coral, desitjant-vos a tots Pau i Concòrdia.

Víctor Iñúrria

13 FOCS , 13 ROSES

Carmen Barrero Agüero (20 anys, modista),

Martina Barroso García (24 anys, modista),

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista),

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista),

Julia Conesa (19 anys, modista),

Adelina García Casillas (19 anys),

Elena Gil Olaya (20 anys),

Virtudes González García (18 anys, modista),

Ana López Gallego (21 anys, modista),

Joaquina López Laffite (23 anys),

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista),

Victoria Muñoz García (18 anys),

Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys, sastressa).

 

Cinc d’agost, ens cal sumar,

5 més 8, 13 ens fan,

Cinc d’agost, Calor i Mort,

Fresca collita de roses roges,

Que impediren florejar.

Jardí de sang,

Un roig de foc,

Calor d’agost,

Odi mortal.

Eren 13. 13 foren,

Les Roses d’aquell jardí,

Que les tiges van tallar,

Sens permetre que el perfum

De sa flaire noble i jove,

Fóra brollador de Vida

I exemple de Llibertat.

Perdérem les 13 Roses,

I milers més, ignorades,

Per l’aterridor forfet,

De no pensar i sentir,

El que amb la «Llei?» obligaven.

Però no es van adonar,

Que en el fons d’aquella terra,

13 Roses arrelaren,

I en nova germinació,

Són la nova floració,

Del Jardí de l’Esperança,

De Llibertat i Il·lusió,

Que en aquest 5 d’agost,

Recordem amb tot l’amor.

© Víctor Iñúrria (En el poemari: PESSICS DE VIDA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *