Ulisses20

Em telefona Maria, que és a la plaça major de Brussel·les: on sou?, uii, encara som a dos-cents quilòmetres, acabem d’entrar a Belgica. Però si havíem quedat a sopar!!, s’exclama. Sí, sí, tens raó, però això és una caravana, una caravana de cent cinquanta cavalls, però els quilòmetres són faves comptades: s’han de fer. S’han de narrar, viure…

Maria em talla, amb aquell respecte de la saviesa: “Quina vesprada que hem viscut a Brussel·les, Albert!” Quina festa tenim a la plaça. Li comente que ho hem seguit per les xarxes, a través de twitter i dels blocs i de Vilaweb. Ai, quina enveja!
Maria Conca ens explica la recepció del president de la República catalana, el Molt Honorable Carles Puigdemont, en l’inici de campanya. Explica que s’hi han trobat tot de valencians, que ja han organitzat demà un punt de trobada per anar-hi plegats a la manifestació, que tenim pancarta, lema i tanta il·lusió com els milers de catalans que avui ja hi són com els milers que encara són de viatge, podem certificar-ho, tants com ens n’hem trobat. Tants com s’han quedat a casa tenint compte.
Quin esperit, quin alenar, quina joia vivim en directe, en viu… Per la democràcia. Tot això és per la llibertat i la democràcia. Serà bonic, això, mare!

Us pensareu que he begut, que el to no és propi ni sobri d’un viatge tan important. Ca, ni hem begut ni hem sopat, i ves quina hora és: les 23h. Això ho expliques al món, que són les onze de la nit, a tocar de la capital d’Europa, i que encara no has sopat ni t’ho creu negú. Bé, si afiges que ets valencià, que som valencians, aleshores s’exclamen: aaahhh!
Ui, tenim un petit incident propi del viatge en carvana, ha caigut un pot de no sé on, Conxa s’alça a agafar-lo, compte, ep… Però non parem a pixar? Una altra vegada?

Avant avant, cap a Brussel·les!