BATOLLAR v. tr.
|| 1. Batre els arbres per fer-ne caure la fruita, principalment les nous, garrofes, ametles, etc. (Pena-roja, Llucena, Val.); cast. varear.
|| 2. Batre amb batolles els cereals o llegums per separar la bajoca o la palla del gra (Empordà, Pla de Bages, Lluçanès, Pena-roja, Vistabella del M.).
Fon.: bətuʎá (Pla de Bages, Lluçanès); bətuјá (Empordà); batoʎá (Maestr.); batoʎáɾ (Val.).
Etim.: derivat de batolla.
DCVB. Diccionari Català Valencià Balear
Ahir també vam aprendre a batollar, a l’escola, malgrat que de les tres garroferes que vam plegar, només una tenia les garrofes penjant. Les altres dues, les tenien totes en terra, de tan seques i madures. Si fa no fa, com passa a Catalunya. Allà la fruita és ben madura, que caldrà batollar poc, el repte de la independència va a una velocitat insospitada, de maduració. Si arribem a l’1 d’octubre, és perquè el govern català marca el ritme, el tempus, l’estil. I quin estil, xa, i quin ritme. Els faltava el comunicat d’Amèrica.
Llàstima que a València portem una altra velocitat, que ací les garrofes encara són, en la seua majoria, dalt l’arbre. Però tot arribarà, perquè de la manera que va posant-se espana, continuar-hi lligats serà un infern. Curt, de cinc o sis anys, però un infern. Les coses ací baix també es podrien precipitar, pel caire fatxenda que van agafant algunes polítiques pp-psoe-c’s: diaris, impremtes, alcaldes, webs, un parlament elegit democràticament… Tot ho tenen amenaçat, xa, que on pot arribar espana amb el seu deliri és d’una gravetat impensable a Europa. Ells solets van posant-se de tarquim fins al cap, que no necessiten ningú per estacar-se.
Mentrestant, Catalunya va deixant caure les garrofes, que ja van quedant-ne poques, a l’arbre…, dos grapats. A València encara ens caldrà continuar batollant uns quants anys més, no gaires, que la sorpresa podria ser extraordinària. Ara, en el moment que ho decidim, els valencians serem molt ràpids.