Als homes bons, 85 anys després

CNT_placa

Bétera va fer l’avançada dels vuitanta anys dissabte passat. Una colla de dos o tres persones, o quatre, que de cinc no passe, van convocar el poble a concentrar-nos a la Glorieta, als peus del que havia sigut l’edifici emblema de La Penya, on s’hi reunien els sindicats de llauradors, i el sindicat del Llegó o Lligonet, durant els anys trenta.

Ovidi, el xiquet de Neus i Antoni, havia preparat la internacional amb el saxofó, Lluís havia sigut convidat, perquè va ser l’últim president de la CNT a Bétera, a descobrir la placa homenatge als homes bons d’una època de bonança intel·lectual, obrera, anímica i més digna que no aquesta que vivim de feixistes cagamandurris i politicots del patetisme i la mediocritat.

Després, un jove estudiant d’història va llegir un document en favor de la història d’aquells dies (Bétera va significar-se aleshores per la quantitat d’anarquistes i per un moviment obrer de volada, que després vam pagar amb una repressió duríssima). La segona part del reconeixement a la memòria va desplaçar-se a l’Ateneu de Bétera amb un sopar popular i l’actuació de tres que passen per nomir-se ‘El gitano alegre’. La resposta d’una part del poble va ser important, entre sindicalistes i representants d’Esquerra Unida, el psoe local, compromís i, de part de la sang blava, el mateix Marqués, sempre tan discret.

Un acte reivindicatiu i senzill que obri la via del reconeixement a la memòria d’homes i dones que ens van ensenyar el camí possible de la llibertat i de l’esperança. SI encara en voleu saber més, els organitzadors han penjat una exposició a les parets de l’Ateneu, perquè l’oblit i el feixisme no ens torne idiotes o cofois d’aquest temps tan ranci.