Congrés de matemàtica #C2EM (2)

C2EM

Segon dia de Congrés a la Universitat de Barcelona, ambientàs, que el segon dia manté l’ànim de les expectatives creades durant els dies previs: un congrés que feia molt no es feia, una gernació de mestres en favor d’aprendre, que mostren interés en les noves maneres, en què diuen els mestres que fa anys s’hi dediquen, mestre voluntariosos que jubilitats o prejubilitats o grans, encara volen comunicar i aprendre. Si volem, fem balanç del segon dia. Ep, açò és ple de matemàtics. Potser que els millors matemàtics del país, són ací, vull dir els mestres més vius responsables d’ensenyar matemàtica…

Com que hi ha cent activitats diferents, hem de triar, i comencem pels debats. N’hi ha que ha triat els tallers (fer, fer fer per portar noves coses a fer a l’escola), els materials (n’hi ha molts d’exposats als patis de la universitat…). Els debats que hem triat són sobre la formació dels futurs mestres de matemàtica, la formació dels mestres generalistes que faran matemàtica, la formació dels matemàtics, la diferències entre el matemàtic i el mestre que farà matemàtica. Fins i tot el debat és una realitat que massa vegades és trista, com ara un mestre que arriba a l’escola fugint de la matemàtica “doneu-me els menuts, o doneu-me qualsevol cosa que no siga matemàtica (!)”. Això va així, encara, malauradament. Potser va així en altres àrees, dissortadament…

Els debats són preguntes i són una realitat: la poca formació matemàtica dels futurs mestres (una majoria hi arriben a l’escola de magisteri o a la facultat d’educació com a refugiats d’una part important del coneixement).

Una altra qüestió del debat és si la matemàtica que oferim és mecànica, repetitiva, pobra, en canvi d’oferir una matemàtica important que, aleshores sí, hauria de convertir-se en part de la formació integral. Si no som capaços de fer cada dia una matemàtica enriquidora, que ens servesca, que propose activitats per tothom, perquè tot l’alumnat puga aprendre. Xavier Vilella proposa un principi: “Tots els alumnes haurien d’aprendre de manera comprensiva conceptes i processos matemàtics importants.” O encara, presenta aquesta provocació “Què passaria si demà decidirem de fer desaparèixer la matemàtica  del currículum?” Home, diràs, és impossible! La matemàtica és molt important, fonamental!, és un coneixement… Doncs això mateix ha passat amb la filosofia, amb la música, amb l’art… Però és que la filosofia, l’art i la música no són tan principals, diràs, no ho són?

Veieu com sí, que hi havia debat. Apareixen altres preguntes i interrogants, en els debats. La meua és una visió particular, però molt particular… Com és que no hi ha coordinació entre les facultats d’educació i la de matemàtica, a l’hora de decidir com, de quina manera, preparem, formem triem allò principal, en la formació dels futurs mestres? I els matemàtics, aquells que són bons o se suposa que són bons, com és que no volen fer de docents?, que no en saben? Que potser saben molta matemàtica però no en saben d’ensenyar-la? O no els interessa l’escola?

I encara, si en els debats n’hi ha poca gent, que la majoria d’assistents han triat tallers, activitats, experiències, etc, no arribarem a concloure com ho farem perquè la matemàtica puga servir per a la formació integral. I els mestres continuaran arribant a l’escola sense la formació necessària per entusiasmar els alumnes en aquell punt que diria Steiner (ací guaita el nas de nou) de convertir la matemàtica en un dels tres llenguatges bàsics de la humanitat.

No espereu gaire miracles. Malgrat que, com deia Freinet, tenim una gran convicció en aquella “esperança optimista en la vida”