Simposi de lectura: 4 per 100

Continue atrapat amb aquesta dada fatídica de l’índex de lectura dels valencians, atrapat en com podem trobar propostes que ens ajuden a eixir del pou, del fons dels fons, d’aquella caverna primitiva que no ens mereixem, sinyor, ni metafòricament. Així que no els estranye que durant un temps que no confessaré, potser anys, o més temps encara, em dedique a transitar aquesta pena per cercar solució i fàrmacs que salve els valencians de l’infern de viure sense llegir ni un sol llibre valencià o en valencià. Més del vuitanta per cent dels valencians han mort sense llegir en valencià. Més del noranta per cent de fet, no han sabut que a la vida, a banda de fer tot allò que van fer, possiblement una vida digna o carregada de miracles, van morir sense llegir mai, ni una sola vegada, un llibre en valencià. Caguenlapenanegra, si serà gros.

Avui els parlaré del capítol sis d’aquest llibret de Nuccio Ordine, la utilitat d’allò inútil, que explica coses sobre la literatura utòpica i els orinals d’or. No, no els explicaré tot el capítol, però els deixaré unes quantes sentències: per exemple, “a través de la literatura utòpica n’hi ha autors que mostren els defectes i les contradiccions d’una societat europea que ha perdut els valors essencials de la vida i de la solidaritat” — els sona??

En ‘UTOPIA’ (1516) Thomas More, els illencs avorreixen l’or fins a l’extrem de destinar-lo a la fabricació d’orinals. Procuren que l’or i la plata siguen senyal de vergonya i ignomínia.

—Ah, sempre cal llegir més, ho veieu?

Final de la primera part d’aquest apunt. Que no ha de ser la millor, ni la pitjor de totes.

Ahir vam fer una nova sessió del curs de literatura universal a l’Octubre, amb el professor Enric Iborra. Ja us havia avançat que el professor Iborra també participà de convidat ponent en aquest simposi de lectura i va deixar una de les perles més contundents: els mestres no lligen, que no és una cançó  de La Gossa Sorda, no. És una altra realitat valenciana ben viva. Per tant, si com diu el professor, els mestres no lligen, com poden encomanar passió d’una cosa que desconeixen? Sí, avui la sessió ha continuat estudiant l’obra ‘Khadjí-Murat, de Tolstoi. El professor Enric Iborra és un enamorat tolstoià, i ha explicat perquè el prefereix a Dostoievski. També ens ha parlat de la relació del filòsof Wittgenstein amb Khadjí-Murat fins al punt de recomanar-lo a Bertran Russell. Del filòsof, que Iborra considera un dels imprescindibles del XX, sinó el més imprescindible, trobe que caldria llegir ‘investigacions filosòfiques, i pel que fa a Dostoievski recomana encaridament ‘Les memòries de la casa morta, que són traduïdes al català a l’editorial Adesiara.

Ara també cal començar els contes de Txejov. Uii, pobres mestres si es perden coses.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *