L’1 i l’últim dia de l’any

gegantsL’1 és el ninou. Hom espera alguna cosa, aquest primer jorn de l’any, retrobar, recomençar, rellegir, festejar o almenys començar l’any amb alguna cosa d’interés. No és fàcil, sobretot si la nit de cap d’any ens hem passat amb les menges o amb l’alcohol.

Anit em vaig deixar a mitges ‘Gegants de Gel’ un aposta literària d’alta volada, però no em podia perdre el sopar de Cap d’Any, hauria d’explicar massa coses, després, que no trobarien consol ni reparació possible. L’alta volada del llibre la defineix Manuel Baixauli. Avui ja he completat la primera de les lectures. Confirme les paraules de Baixauli, malgrat alguns detalls que haguessen pogut millorar el resultat final, sobretot per la llengua. Però la història, o les múltiples històries que construeixen aquesta gran història, demana una dedicació més intensa, que després serà recompensada amb escreix. Això i un quadern per anar escrivint tot de referències.

En un bar de la ciutat argentina d’Ushuaia, el Katowice, uns quants homes i una dona s’expliquen històries que van portant-nos arreu del món, Mèxic, Xile, Alemanya, Polònia, Itàlia, Ucraïna, València… Històries que els han fet aplegar-se lluny del seu lloc d’origen i d’ells mateix. Històries, filosofia, literatura, cinema, llibres, les referències són immenses, o pense que són ingents, de culturals, polítiques i bèl·liques, amb genocidis invisibles encara avui; hi trobareu perdedors, o herois, i morts a manta, protagonistes que passen per cadascuna de les històries enllà a la fi del món, a l’illa de Xàtiva o Terra del Foc, on els gegants de gel ens amaguen la rutina, o l’avorriment, però no ens estalvien el desfici de la bona lectura.

-Què cal fer per a doblegar la voluntat d’alguns homes? Què passa quan preferim una altra història, una de qualsevol, a la nostra pròpia història? Què podem fer quan descobrim una gran novel·la? I si aquesta novel·la és d’un autor valencià de Beneixama, allà on fan un herbero boníssim? Ah, m’assegura un amic mentre sopem la nit de cap d’any a l’Ateneu, just abans de l’ultim dels capítols d’aquests gegants, que porta per títol l’últim dia de l’any: Beneixama és molt Beneixama. I aquest escriptor dels gegants, professor de filosofia, s’amaga darrere d’un pseudònim, Joan Benesiu.

Això dels escriptors valencians sí que són gegants de gel.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *