Espolsar la comarca i deixondir-la!

IMG_0155

 

Cinquanta persones s’han aplegat a l’edifici Multiusos de Llíria per escoltar les diverses comunicacions sobre patrimoni, cultura, educació, història i economia. On són els mil mestres de la comarca?, els mil universitaris que estudien coneixement, els mil jubilats il·lustres, els mil músics de les bandes, els mil afeccionats de la lectura, els mil investigadors d’aquests pobles… els metges, els arquitectes, els forners, els llauradors, els socis de la cooperativa… de tantes cooperatives, els banquers, els amics, els enemics… On són, tots plegats?

Els tres coordinadors d’aquesta primera part, Josep Maria Jordan Galduf, Ferran Zurriaga i Agustí, i Rosa Dasí Asensi, agraeixen la participació dels ponents. Breus, d’interés, variades… que obriran una segona part intensa. La segona part, de segur que més animada, aplegarà els 15alcaldes, mudats, vestits, per parlar de poble i de comarca. Ai, veurem què passa.

La segona part ha sigut d’interés i intensa. De primer, els professors Jordan Galduf i J.V. Pitxer han presentat el document marc ‘diagnosi de la comarca acabat d’enllestir expressament per a aquesta jornada, per oferir un plec d’on partir l’actuació dels màxims responsables locals. A partir d’ací, assegurava Josep Maria, no calen més experts, vostés (en referència als alcaldes i diputats), en saben prou i en són prou. NO es gasten més diners superflus, actuen.

La diagnosi? Us farem un resum en un altre moment, però una comarca de 150.000 habitants, el 52% dels joves desocupats, sense pressupost ni possible actuació local per culpa del dèficit, de les lleis espanoles que ofeguen els ajuntaments, deixa el marge de maniobra a la voluntat i a la filosofia: l’alcalde de Riba-roja posava un dels quinze dits a la nafra: tenim més e vuit-centes empreses al polígon de l’A3, en canvi d’una ocupació de gent de la comarca molt baixa, si volem, farem filosofia, però la realitat demana accions contundents. Parlem-ne. Torbem-nos per discutir sobre problemes comuns: el camp, l’educació, la cultura, una marca camp de túria, el turisme… L’alcalde de Gàtova, amb un valencià perfecte (de ciutadans) es preguntava els motius de la compra de les últimes cases al seu poble. Per què han vingut els últims habitadors al Camp de Túria? Per turisme?, per serveis?, per ocupació?, ens ho hem preguntat?

L’adéu al món rural dels noranta es convertirà en l’adéu del jovent en el 2020? Què passarà en una societat que solament que ofereix als joves treballar a zara, mercadona o l’Osito?, tots els nostres llicenciats de l’Eliana, Llíria, o Benaguasil, han de treballar exclusivament de reposadors a decatlon? Quina garantia oferim als joves enginyers, físics, matemàtics, si la formació no és organitzada per necessitats, projecció o innovació?

Els alcaldes s’han compromés a continuar el debat més enllà d’aquesta jornada?

UN debat interessant, sens dubte, però els joves no hi eren, ni el 52% de desocupats, ni el 48% d’ocupats, ni els mestres, ni els músics, ni els llicenciats, ni els historiadors, ni els professors… Hi havia tanta absència que, els alcaldes, han pensat si la societat valenciana del camp de túria no serà una broma, perquè poc avançarem en el canvi si com deia un dels alcaldes no participem: la política que no fem nosaltres no només no ens la farà ningú sinó que serà feta contra nosaltres.

Amén i a dinar. La propera cita serà a febrer: sostenibilitat i compromís comarcal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.