Un país normal

N’hi ha detalls que apunten que som un país normal. Partim que vivim en un estat que no ho és, gens de normal. L’estat en el qual vivim és fruit de guerres, abusos, lladrocini, corrupció i encara mes torpeses que no és l’objectiu d’aquest apunt narrar avui. Però els valencians sembla que vivim en un país normal, almenys durant el cap de setmana. Ahir el govern valencià era representat en la Nit d’Escola Valenciana, a Alginet, la Ribera Alta. I avui també hi són, en els premis Ovidi, al Palau de la música, a València. Fa uns dies eren als premis Octubre, i als premis Bromera… Sembla que la normalitat dels valencians pel que fa a la representació política va escampant-se ací i allà, en espais que abans el govern valencià defugia com si tinguérem el virus, una bona part de la cultura, l’educació, la música, els llibres (ui, els llibres els feien tanta basarda, als polítics del pp), i la llengua. I més encara.

Si a més tinguérem finançament i temps, una mica de temps per posar en ordre la maldat cultivada durant vint anys de pp, sí que potser que ho podríem dir, que els valencians vivim en un país normal. Almenys mentre oblidem que som en espana, malgrat que això és difícil d’oblidar, almenys mentre ells tinguen la clau dels diners, de la política, de la llibertat, de la corrupció, tot el clauer sencer, de tantes coses que no obrin ni ens deixen obrir. Ni ens deixaren obrir mai.

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.