Ulisses20

Escola i literatura, per aquest ordre. Malgrat que cada dimarts hi ha sessió del curs de literatura universal amb Enric Iborra, això és després de l’escola. Avui una sessió de lectura dramatitzada sobre Shakespeare, la tragèdia de Romeo i Julieta, l’escena del balcó, i Juli Cèsar, amb aquell mà a mà entre Brutus i Marc Antoni: la sessió l’hem acabada amb una escena de la pel·lícula protagonitzada per James Mason i Marlon Brando en versió original, enmig d’una gernació que tombava el sentit segons qui dels dos actors era en escena, amb una música també especial i un so elevat que semblava que sí, que érem en una sala de cinema. La literatura convidava a elevar l’esperit lector dels clàssics: Plutarc, Shakespeare, Tolstoi… Una sessió excelsa de lectura en veu alta, cinema i bona literatura.

En acabar la sessió, al bar de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, m’hi he trobat una altra lliçó d’escola. Són cada dimarts, i ocupen dalt o baix dues taules del café d’aquella placeta fantàstica i coberta, a recer del nucli urbà del barri vell. Adela Costa, Carme Miquel, Pilar Calatayud, Ferran Zurriaga, són mestres, i potser que treballen més encara de vells, cada dimarts parlen i enraonen d’escola, d’educació, del món: xa, com és que encara no us ha visitat el conseller, els pregunte, per demanar-vos consell. En tres minuts de salutació han presentat tres propostes de treball, me’n recorde a mitges de la tercera: el 2017 farà cinquanta anys de l’Aplec a Sant Joan de Moró, o era a Sant Pau d’Albocàsser?, dels mestres de Castelló, Carles Salvador, potser?, Ferran proposava un congrés d’educació en aquell espai així que, dimarts vinent, els demanaré més informació sobre quina cosa va passar, fa cinquanta anys, a Sant Pau o a Sant Joan.

Un dimarts que el conseller Vicent Marçà acabe enjorn el dia, a les set de la vesprada, per exemple, podria sorprendre aquesta colla de mestres joves que, cada dimarts, es reuneixen per parlar d’escola, d’educació, de pràctica, de com convertir l’aula en un laboratori pedagògic, cada dia… Potser sí, que seria un regal i un reconeixement al Moviment Cooperatiu d’Escola Popular, els vells freinets… Un regal, sens dubte veure el coratge de com treballen i s’hi dediquen. Una lliçó per als mestres joves.

Jo m’ho imagine, Vicent, benvolgut conseller, presentar-te un dimarts amb un paquet d’ensaïmades o panous, per debatre de l’escola i dels mestres, entre mestres vells tan grans, mentre bereneu.