Faules d’Isop i de les altres (5)

“Un pagès s’havia d’estar tancat al mas per culpa del mal temps; com que no podia anar a cercar aliments, es va menjar les ovelles. Al cap d’uns dies, el mal temps encara persistia, i el pagès va menjar-se les cabres. Després va recórrer als bous llauradors. Aleshores, veient el que feia, els gossos van dir: “Cal que fugim d’ací, que si l’amo no ha perdonat ni els bous que treballen per ell, quins miraments n’hem d’esperar nosaltres?”

Faules d’Isop, volum 1, ‘El pagés i els gosos’ Fundació Bernat Metge, 1984 Barcelona

I els valencians, que ens esperarem que vinguen a devorar-nos? Perquè us penseu que aquests talents del pp, de podemos o del psoe, després de diumenge de comiat, seran capaços de respectar-nos, com a amics, com a germans, com a iguals? O voldran traure’ns el fetge i la sang, en canvi que ells puguen viure de no fer res? Ah, com els agrada no pegar brot, a la meseta, viure del rèdit que els passa la perifèria i amenaçar-nos com arribem a ser d’insolidaris malagent, després que ells han estat tres-cent anys cuidant-mos la propietat, el patrimoni, els diners i el pa del forn. Sí, sembla que ja no ens alimentaran molles, malgrat que ens costarà, ens costarà molt de convèncer uns quants milers de valencians que encara es creuen els reis del mambo perquè allà, per no rebre’ns, van decidir que el millor era estar-se al bar, potser perquè pensaven que el nostre viatge consistia a prendre uns cassalles seques i girar cua cap a València, amb la cua entre cames i el camió de provisions buit.

—Sabeu que ja es noten els efectes de l’amenaça dels bancs espanols: l’ametlla (armela valenciana) ha pujat a dos euros el quilo, però la marcona només. Enguany justament que mos les han furtaes totes. Per si de cas, jo he tret dos mil euros de la Caixa, a vore què en faré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.