‘Las cortes’ se’n van al bar

Uns minuts abans que no arribés la delegació del govern valencià a madrit, els parlamentaris espanols a les corts d’espana se’n van anar al bar. Uns minuts o una hora abans, tant se val. La idea principal del text és el respecte dels representants polítics espanols pels que no ho són gaire o gens. Els espanols de ‘la Cortes’, pagats i molt ben pagats per tothom, van decidir que aquella delegació perifèrica no era suficientment important, o notable o exquisida, i van decidir anar-se’n, deixar la cambra buida, o gairebé buida. Al bar, tu, eren al bar, malgrat que feia dies que el govern valencià havia anunciat la visita: vindrem! Exactament i puntual vindrem el 16 de setembre.

La literatura política dirà què ha passat entre els valencians i espana, quan passen uns anys. El Rajoy de torn, el president d’aquell estat, ens amenaçarà per la nostra decisió de voler anar-mos-en, de voler decidir plenament, sense intermediaris, sense la meseta, sense unes Corts que, el dia que ens havien de rebre, van decidir d’anar-se’n de copes. I ves que per als valencians el tema era important, clau: el finançament valencià no arriba per a pagar escoles, hospitals, centres de salut, serveis d’atenció, urgències, bombers, universitat… no arriba de cap manera, malgrat que som fiscalment desprotegits, paguem més que rebem els valencians, però no vam merèixer ni la seua atenció aquella vesprada de setembre del 2015. Ja n’hi havia motius, però aquella acció pocavergonya, abandonar les funcions mínimes, no ser capaços ni de rebre’ns, no ser ni per respectar una delegació de govern que ells consideren de perifèria, uns no-ningú, va vessar el got, la tassa i el llibrell.
I els valencians vam començar a fer via, la nostra pròpia via lliure, davant l’insult i el tracte vergonyós. El robatori ja feia dècades que durava.

 

post: anit, parlant amb un prohom psoïsta al qual jo volia convèncer del beneficid e l’independentisme, assegurava que el menyspreu dels espanols pels valencians no és suficient motiu per anar-se’n, per declarar-los la independència. Que el menyspreu, el robatori, el desequilibri de les balances, la mala jeia contra el camp valencià, la negativa al corredor mediterrani, tot plegat no era suficient, em deia… Què més, què més ha de passar perquè deixeu de llepar-los el cul, li demanava.

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.