Rita en risc d’exclusió lingüista

Avui mateix ens ha arribat a l’escola una notificació oficial perquè els pares es preparen a demanar subvenció per als menjadors escolars. Això és per al curs 2015-2016. Ahir els mitjans inflaven el lleu per comunicar que el pp valencià obriria algunes escoles durant l’estiu per evitar que uns quants milers de xiquets valencians no puguen fer cap plat durant el dia, si l’escola és de vacances. La publicitat d’aquesta almoina sembla feta apposta com en aquella campanya del dòmund dels anys seixanta del segle XX, que corríem amb vidrioles en forma de caps de xiquets del món. Els valencians, de primer llancem els diners al fem i a les butxaques d’uns quants —la fórmula 1 encara deu 400 milions d’euros: suficients per alimentar tanta infantesa en risc de pobresa i exclusió a trenta anys vista. Però el pp va preferir de regalar els diners al putot de la revetla i els cotxes, en canvi de passar estretors. Per cert, l’FMI ha aprofitat l’avinentesa dels menjadors d’aperra per a demanar que retallem més la despesa en sanitat i en educació. Veus, no sempre plou a gust de tothom, per a goig dels fillsdeputa de l’FMI, que prefereixen matar-mos els malalts i i empobrir encara més l’esperit dels alumnes, en canvi que els isquen el comptes perquè ells puguen dinar caviar, beure moët i dormir sota cels de cinc o més estels. Cadascú apunta la pistola al seu blanc, i l’FMI ja sabem on pixa i qui els torca el piu.

Però pel que fa a exclusions, pel risc de pobresa física i d’esperit, caldria tenir en compte altres mancances, per exemple les lingüistes o lingüístiques, perquè no pocs polítics d’ara i d’abans són en un autèntic risc d’exclusió, per inútils, per voluntat pròpia, que és la pitjor de les causes: per exemple, Rita Barberà és l’exemple perfecte, de dona en risc d’exclusió lingüista, pel que fa al valencià. La pobra exalcaldessa de València, fóra bo que es presentés durant l’estiu, com els altres pobres tipus Bauzà, Fabra i companyia (ací del psoe també en podeu posar un cabàs), en els menjadors col·lectius de llengües, a vore si d’una vegada, ara que tindrà més temps a perdre que un rellotge de sorra, aprén valencià amb la variant dialectal de València, i no aqueixa invenció seua d’anar de falla en falla pidolant on és el subjecte, on l’adjectiu i on els tres adverbials, l’hi, l’en i el gin!

—Xa, no sigueu mamons i envieu-li la Laura Borràs abans del 14. Si no ho cura ella, és que la cosa no té remei ni amb Fàtima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.