Les taronges d’or (2)

taronges2

Ahir trobe un comercial de la taronja castigant-se el cos en una piscina coberta: ens hem de mantenir, ja tenim una edat que cal venir entrenat a segons quins negocis. Què, com t’ha anat enguany? Millor?

No, no. La clemenules una ruïna autèntica, i la nàvel pa pagar despeses. En canvi, la lane potser que puga fer-me un parell de dinars, mon pare està content. Com que no li passe cap jornal, cap ni un, dels dos-cents que puc destinar, ell apama que les coses van bé.

Home, fa unes setmanes que la cosa ha millorat. Ha millorat? Sí, sí, hi ha ordre des de dalt de filtrar les importacions de Marroc i SudÀfrica. Fins passar eleccions no volen bromes, ni que ningú puga passar aquelles taronges per valencianes.

Vols dir que això va d’aqueixa manera.

Xe, no t’ho dic jo? Ara la paguen el doble de preu que fa un mes. Volen un compte final positiu i, sobretot, han tallat qualsevol frau de denominació valenciana. Però també et diré que, mentre governen aquests, mai no aprovaran una denominació d’origen València. No els interessa de cap manera.

Au, que continuen robant-nos, espoliant-nos, furtant-nos… El camp valencià no té arreglo.

Ni crisma.

Això, això, el camp valencià té terme, com a Picassent, però crisma, zero.

 

Què diu el DCVB sobre crisma?

3. fig. El cap; cast. crisma. a) En sentit material. Rompre la crisma a un: trencar-li el cap, ferir-lo greument o matar-lo. Badar-se la crisma: fer-se un trau al cap per caiguda o cop.—b) En sentit immaterial: Enteniment, seny. No tenir crisma: no tenir seny. Fer perdre la crisma: irritar molt, fins a fer perdre el seny (Val.). «Qui no té crisma, no s’atina»: es diu de les persones aturrullades, que obren sense reflexió (Tortosa). «Los animals són com les persones, fora la crisma» (Tortosa).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *