El Camp de Túria i l’Aplec

cartell general 3er_negre_baixaqualitat

 

El primer dels Aplecs valencians es va fer Llíria, el Camp de Túria, l’any 1960. D’ença que han passat manta coses a la comarca, tantes que són impossibles de contar en un apuntament. La comarca ha canviat la fesomia, els pobles han canviat, ho ha fet l’economia, el camp, fins i tot ha canviat la possibilitat d’estudi dels nostres joves. En els seixanta, una majoria abandonava l’escola abans dels catorze anys i, no ho creureu, es posava a treballar. Hem abandonat el món rural alhora que hem torpedinat l’habitatge, la geografia urbana, les carreteres d’accés, els polígons industrials, el parlar de la gent fins i tot. Les problemàtiques s’han accentuat, agreujat moltes d’elles en carrerons tan estrets que ens ofeguen el futur. L’Institut d’estudis Comarcals del Camp de Túria va provar de posar una mica d’ordre al desficaci dels noranta, a través de l’estudi, de la investigació i de l’acció reivindicativa: perquè les agressions eren contra el paisatge, contra el patrimoni, contra l’ordenació del territori, provàvem de posar una miqueta de seny a la urbanització salvatge i els problemes que aplegaria. No vam reeixir. De primer perquè n’érem pocs, un centenar, de segon perquè érem de l’estudi (un tret diferenciador que els valencians no han valorat mai prou, per no dir gens ni miqueta), de tercer perquè, qui en tenia la responsabilitat, va preferir aprofitar la seua parròquia i desestimar qualsevol consell d’un altre color. El desastre ha sigut absolut, Som un caos on regna la corrupció, la brutícia, campe qui puga i ja ho adobaran en el segle XXII. Que vol dir que no tenim remei, ara mateix a vint anys vista.Tret d’algun exemple, hem tingut polítics tan mediocres com inútils, tan ineficaços com torpalls, i la suma d’aconseguiments ja la descriurà cada ermita o cada capelleta quan arribe al cel, o a l’infern.

Però tenim sens dubte molts àmbits, moltíssims, que possibiliten el debat, l’estudi, la reflexió i l’acció directa, sens dubte. Els joves, una grapat de joves, volen agafar les regnes de la reivindicació identitària del Camp de Túria, i proposen un Aplec anual per reviure els seus interessos i reivindicar-se. Tampoc no en són gaires, com va passar a la nostra època, a totes les èpoques afegiria, però ja van fent amb l’ajut dels uns i dels altres. El tercer Aplec ‘modern’ s’hi va fer la setmana passada, a Nàquera. Hi vaig ser en dos moments, i vaig procurar de seguir-lo a través de les xarxes. Tampoc no vaig veure gaire gent, potser perquè el programa no era d’entusiasme. De fet, algunes de les problèmatiques greus de la comarca, al meu entendre, no s’hi tractaven. L’escola, el camp, la desocupació, la desorientació del jovent, la festa i l’excés, el medi, la corrupció política, el transport, la cooperativa de Bétera, la despersonalització valenciana de les nostres caixes, la cultura comarcal mateix, no sé quants temes propis no van aparèixer en aquest dos dies d’Aplec. I tret del concert de Pep Botifarra que va omplir aquella placeta la nit de divendres, no sé si tindríem gaire res més per guardar-nos. Em sembla que ens calen més idees, noves propostes, major innovació, si volem pegar en una fórmula atraient i lúdica, i compromesa, que aplegue la gent per la comarca, si és que veritablement volem guanyar el futur. O volem fer comarca.

Cal major autocrítica, afinar el debat de les idees i evitar una despesa excesiva que compromet la viabilitat de l’associacionisme, molt precari els últims anys.

Un pensament a “El Camp de Túria i l’Aplec

  1. ” Baixarem de Llíria,Benaguasil,Vilamarxant,
    Bétera,Riba-roja,Casinos,Olocau,Nàquera,
    Serra,Domenyo,..
    Baixarem nus i serem raons
    i tindrem la pell cremada pel foc
    i posarem, com sempre, els morts
    i patirem la vostra violència i els cops
    però no aturareu mai els cors.
    Celebrem,cada any, l´aplec
    pronunciem,dels absents,el nom
    recordem d’on venim i qui som
    provoquem que arribe el jorn.
    Tornarem (espere) i serem milers
    i serà poble el nostre nom
    i tornarem sempre entre la pols.”
    del CD: dones i dons- Tomàs de los Santos+Borja Penalba

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *