Ulisses20

Els valencians hem tornat a envellir 300 anys. De colp. No sols per l’anunci de l’abdicació d’aquest reietó pocavergonya i putero, un homenic d’excés que representa aquella gangrena que l’home sincer, entenimentat, defugiria a una hora lluny. Hem envellit per com els mitjans, amb els polítics covards, i uns quants periodistes que sempre tenen veu i pessebre en aquella pantalla, pública i privada, panxacontents i aduladors, venuts a la corrupció d’aquells botifarrons dels sobres i regalots per tants anys com té aquesta marca i aquell país de segona fila internacional malmeten la història i falsegen la realitat. 

Els valencians vam envellir durant segles, i ara ho tornem a pagar amb escreix, com aquell maleït dia d’Almansa. S’hi van acarnissar com ningú no ho havia fet mai, a l’Europa dels primers segles, va ser tanta la brutalitat, que no pocs botiflers es van queixar al rei, i van acabar pagant la gosadia. Repasse un documental que va lliurar Acció Cultural, entre més hi ha Joan Francsc Mira, Manuel Ardit, fins i tot historiadors joves, al costat d’altres professors universitaris d’Alacant incapaços, incapacitats per parlar en valencià, ves quina feina més ben feta, encara, contra la nació dels valencians. Ens van fer tan de mal, aquell segle XVIII que encara no en van tenir prou, que van violar les dones, van matar els homes, i quan no hi havia homes, mataven el major dels fills, l’hereu, aquests eren els borbons, i aquelles les tropes enviades per felip V a netejar la terra conquerida: i si no hi havia prou, l’església denunciava qui se n’havia escapat, llauradors en la seua majoria, homes del camp, menestrals, homes bons, fins que venien per ells i els penjaven dels arbres, que no hi havia cap arbre, cap, que no tingués el seu penjat.

Tres-cents anys després, els valencians continuem sota la mateixa amenaça, la mateixa tropa militar i política que nes ha deixat néts, arruïnats, sense bancs, ni caixes, ni mitjans propis, res de res no tenim, sinó una llengua contínuament amençada, com aleshores, prohibits els drets a tenir, a ser, els valencians pitjor que res, com en aquella època: la inquisició?, l’església?, qui representa la troppa borbònica? qui representa el reietó?, el fals home d’honor, el corrupte?

Els valencians mengem a banda, pols damunt la pols, en aquesta repressió institucional organitzada pel pp i defensada per la monarquia borbònica del segle XXI. Com fa tres-cents anys, continuem pagant la nostra diferència. No som com ells, mai no ho hem sigut, d’una altra manera ens tractarien com a iguals, encara com ens governen i ens tracten de desgraciats, perquè són pocavergonyes que volen fer-nos passar per ninots de falla, un calvari de vida que dura segles. Com si no haguessem passat prou, continuen l’acarnissament creminal.

I malgrat això, com diria Galileu, ens movem. Malgrat això, som valencians i continuem vius.