A robar a València

‘L’única cosa estructurada entre els valencians, són els lladres.’ Va ser alguna de les perles que va deixar anar anit Joan C Martín a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Presentava el seu últim llibre, l’aportació dels enginyers industrials de Catalunya a la viticultura, especialment la valenciana.
N’hi ha més coses estructurades, de segur que Joan exagerava una mica amb l’auditori, alguns dels millors vinaters del panorama actual valencià, potser per això la contundència de les paraules contra la política, el lladrocini i les males arts, en canvi de la lloa en favor de la cultura, la ciència i el coneixement.

Pel que fa al lladrocini polític, dos detalls de la setmana, si voleu: com han pispat una línia en valencià en una escola pública sols perquè quatre famílies, quatre, demanaven de fer-ho en espanol, i malgrat que se’ls oferia alternativa, la conselleria d’educació ha preferit carregar contra la llengua, contra la resta de les famílies de l’escola i contra l’educació mateix per tal de continuar el genocidi lingüístic decidit contra els valencians des del govern valencià i espanol. Estem governats per usurpadors, colons en terra estranya, i mentre hi continuen, no tindrem gaire a fer sinó resistir.
El segon robatori me’l vaig trobar anit passejant cap a l’OCCC, al centre de la ciutat: un dels rètols de llums grossos de les falles que ja van xuclant i xuclant-nos fa dies, deia ‘Falla calle San Vicente’, ni això no poden assumir un grapat de furtamantes, ni el nom del carrer ni el nom del personatge, no poden ni posar Sant Vicent, xa, els homenics, ves si són pobres d’ànima i d’esperit, uns quants disfressats de valencians però que no amaguen l’odi que els tenen ni la ràbia a la llengua i al país sencer.
Mentre vivim segrestats per aquesta gernació d’inútils, els valencians patirem la vergonya de soportar-los, vestits de política, de fireta, de falla o ves a saber.

2 pensaments a “A robar a València

  1. ET CREPITUS MULTOS, NEQUIENS ERUMPERE PERDIT,
    ET SALVAT PLENO QUANDO DAT ORE VIRUM:
    ERGO SI SERVAT FUGIENS,JUGULATVE RETENTUS,
    OMNIBUS HUNC MEDICIS QUI NEGET ESSE PAREM?
    Traducció:
    I si per no poder eixir el pet, es perden molts valencians
    i salva en canvi al que es tira el pet agust (i no fa flòc).
    Així que, aprofita que venen falles i mascletaes
    i en l´escalfor de la multitud ffffffffffffffffffffffffffffffffff
    Qui negarà que és com tots els metges?
      – L´art de tirar-se pets, assaig físic/teòric i metòdic,1751-

     San Visente(allá vaig cabàs): El pet és un acte d´afirmació existencial sols a l´abast d´aquells que han assolit la seua llibertat, més enllà dels prejudicis
    socials.