La lectura aplega el país

Dissabte vam ser al complex educatiu de Tarragona, l’antiga laboral construïda pel franquisme. Ens aplegàrem uns quatre-cents mestres del país, amb el tema monogràfic ‘Com treballem la lectura a l’escola’. Els valencians, sens dubte, vam aportar positivisme i investigació, però no vam veure massa més coses, si volem ser sincers i coherents: amb allò vist, feia broma que no em sorprenien els mals resultats al PISA. Potser perquè encara caminem amb una certa por i bones escoles del país no havien sigut convidades a presentar tanta bona experiència com fan amb la lectura –por per allò de Països, supose. Potser perquè els mestres no estan entrenats a presentar en públic d’una manera més professional i entusiasta què fan. Potser perquè era una jornada barateta i no hi havia gaires recursos per tenir més horitzó…, però no podem fer venir els mestres del país, de l’alguer, de les illes, de valència, de perpinyà, d’andorra, i presentar quatre coses per eixir del pas. Decebedor?, potser, i estem convençuts que n’hi ha grans experiències, que desconeixem, que voldríem saber; amb la lectura, després d’escoltar Xavier Melgarejo a Singulars, no ens la volem jugar, no ens ho podem permetre.
Felicitem Anna Gascon, pel treball del seu institut, el Federica Montseny de Burjassot, pel treball de lectura col·laboratiu de la novel·la ‘Les ratlles de la vida‘ de Raquel Ricart, potser l’únic moment de la jornada que ens vam emocionar tots, d’un treball pràctic a l’escola.
Vaig tornar a veure Toni Gomila, a la cloenda, amb aquella dicció mallorquina tan excelsa, i aquell lèxic esplèndid, entre pare i fill fent sobrassada. Acorar? Sí, però la lectura és cabdal, i no podem sinó esforçar-nos tots i tohom, quan volem destriar unes quantes experiències d’èxit per mostrar-les al món. Amb la lectura, com va dir la Isabel Solé, cal ser beligerants, si descobrim que aguaita el fracàs.
[…]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *