El pp no renuncia als regals.

Regals prohibits? Francesc-Marc Àlvaro acaba el seu apunt en El Temps núm. 1.451 d’aqueixa manera: «Per quins set sous un alt càrrec públic hauria d’acceptar un regal d’un ciutadà en una democràcia més o menys madura?… Cap regal, ni un. Governar implica renunciar cada dia moltes i moltes vegades. És el preu de creure que es fa una mica d’història.»
Doncs el pp acaba de rebutjar la regulació. Malgrat la pocavergonya descoberta, la quantitat de regals en canvi de favors polítics i econòmics, els robatoris permesos i tolerats, perdonats internament per ells, una cofurna de partit polític, els regals no s’han de regular, ni controlar, ni negar, entre empresaris i polítics, entre mafiosos i polítics, entre mafiosos i empresaris… Aquesta és la seua lliçó i la seua moral: mentre ens destapem un altre dia sabent-nos venuts als poders privats –ara la sanitat completa: segons Fabra, i el seu portaveu Ciscar, per donar una lliçó a la resta de l’estat, els valencians ens presentem de model de gestió privatitzant la sanitat… (l’escola vindrà darrere), els regals que vinguen quan vulguen al preu que vulguen. Sense paraules, sense alè, sense pulsacions!

Pagarem quaranta milions d’euros per tenir la cursa Eclestone2012 a València, mentre no podem pagar l’escola ni els hospitals, en canvi, no regularem els regals: xe, Rita, nosaltres no diem que furtes, que encara furteu, malgrat la fallida de país que tenim: nosaltres ho sabem. La nostra ceguesa és inescrutable, batllesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.