El Camp de Llíria

Poc després d’haver travessat l’accidentada Baronia de Xulilla, ix el riu Túria a l’extensa i fèrtil planura valenciana central. Llavors, a l’esquerra del riu es troba el Camp de Llíria, una extensa planícia al·luvial, delimitada a l’oest pel muntanyam de Xulilla, al nord per la serralada de Portaceli i a l’est pels pujols de Paterna. 
Els pobles valencians‘ Manuel Sanchis Guarner

A penes vint hores, perquè la comarca homenatge el centenari del professor Manuel Sanchis Guarner, des de l’auditori de Benaguasil, amb un concert extraordinari. Només hi caben mil persones. No feu tard.

Adéu, sant Miquel de Llíria
i les beates també,
que jo me’n vaig a València
i Déu sap si tornaré 

Adéu, sant Miquel de Llíria
i les beates també:
Doneu-me salut i vida
per a tornar l’any que ve. 

[MSG, els pobles valencians]

(2)
La hidrografia comarcana està constituïda principalment per la rambla Castellarda que davalla de la serra Bellida, i per la rambla Primera (o de Llíria) que ve del tossal de la Garrofera, ambdues afluents del Túria. Hi ha també alguns ullals importants. com les fonts de Sant Vicent i del Canyar i la Fontanella, i nombroses clotxes o cocons, que són totes aprofitades per al reg, com així mateix, amb restriccions, l’aigua del Túria per mitjà de les séquies de Llíria i de Benaguasil. Resulten totes insuficients, nogensmenys, i fins que no serà acabada la xàrcia de canals dels pantans de Benagèver i de Loriguilla, no serà possible conrear en horta tota la zona regable del Camp de Llíria, principalment el Pla de l’Arc i les planes de Casinos i del Vilar veí. Al sector oriental de la comarca, pel muntanyam de Portaceli i per Bétera, discorre el barranc de Carraixet, que procedent de Gàtova, travessa l’Horta valenciana septentrional i desemboca a la mar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *