Agost: Foish, per l’Arièja

Despús-ahir vam ser a Foish, gairebé sols, tret de dos turistes, un de francés, i una parella de catalans que havien vingut a fer el negoci amb les bombolles de sabó. Res, quatre cèntims, tres nostres que som bones ànimes, i no sé si, ells, arribarien a sopar del negociet. Foish era tan tranquil, excessivament tranquil, que ho vam visitar en un rampell, i vam agafar els cotxes, de nou. Em va agradar això, Foish, la quietud, però la temperatura tocava gairebé els quaranta graus, i era difícil acomodar-nos a res més: l’escapada ens va agafar de nit, i vam haver de sopar a correcuita uns ous fregits amb pernil per arrodonir la vesprà que ens havia agafat.
Ací no topem amb gairebé ningú, els pobles són tranquils, silenciosos, que ningú no es torba, per la presència dels valencians. Provem a parlar-los però ens hem de passar al francés, que d’Occitània ningú no s’en recorda, o fan com que no en saben, o desconeixen. Solament a Sant Líser (!), vam trobar penjada la bandera occitana al costat de l’europea i la francesa. Però era tant de nit que tot era tancat, com si ningú no ens esperés.
Un primer jorn per situar-nos i esperar noves. Fins i tot el castell era tancat, que no esperaven ningú.

-M’he deixat l’apunt a mitges, perquè l’arròs de magret d’ànec era a taula, i m’ha costat un disgust, arribar-hi trenta segons tard. Sempre n’hi ha desqueferats que t’han de bonegar el dia.
Xe, quin arròs, mare, un plat de l’Arièja de primera, bajoquetes d’Engraviès, tres magrets d’ànec de Vira, espècies de Merviel, i un pessic occità, acompanyat d’un vi que no ha acabat de fer-mos el pes, malgrat que no acompanyava malament, exagerats! El paisatge és bell, ordenat, net, tan vert que fereix que venim del secà.

Davant de ma fenestra
I a un aucelon
Tota la nuèch canta
canta sa cançon.

Com que hem sopat abundosament, ens alliberem la faixa, les cordes, els tirants, qualsevol que barre les puntes d’aqueix estel. Davant ma fenestra canten els grills, davall un til·ler i uns llums que afaiçonen cap al Pirineu. Visca lo nostre cuiner.

Enllà, a Bétera, hem deixat una part dels amics que ara saludem de cor oberts. Com ho haguérem gaudit plegats.

Un pensament a “Agost: Foish, per l’Arièja

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *