Ulisses20

Definitivament, encara no he agafat el to. Ni la traça de l’any que comença. Amb el refredat, que just si comence a veure-li l’eixida, i el sotrac de l’ateneu de Bétera, amb aquella parada de llibres fantàstica, i un programa que és un regal, un veritable regal d’amics que encara no sé si sabrem valorar en la mesura del que val, alguns dels socis que no han aparegut, ni polítics, ni ajuntament ni falta que ens fa res de tot plegat: no sé si acabe d’adonar-me’n, que comencem l’any. I ves que potser siga això mateix, la idiotesa, de començar l’any i haver de fer res de nou, o res de diferent… Per això mateix m’he agafat a la presentació d’ahir, amb Llorenç Giménez, contacontes, Raquel Ricart, escriptora, i Vicent, periodista, tots tres amics, que ahir encara donaven més sentit a tant d’esforç com suposa de fer nàixer una nova Casa noble, amb arc inclosa. Tot plegat una cortina de fum per desemmascarar la realitat de la vida i, per uns dies, jugar a creure’s que vivim un país noble, culte, carregat de raons, de pes en favor de les idees, i de l’educació. Sobretot en favor de l’educació. 
Avui ens han visitat al carrer Major de Bétera, en un altre temps el carrer majúscul, unes altres dones de pes, de la cultura sobretot, Lurdes i Rosa, i de l’educació també. Entre amics, ves, de cap i de nou, i l’Ateneu ha aixoplugat una reunió de la junta de l’Institut del Camp de Túria, amb Carles Subiela, i també havia passat un altre president, a visitar-nos i a aparaular la presentació del llibre ’25 anys de Trobades’, Diego Gómez en directe. Demà clourà tot el programa un moment especial: la lectura, les lectures millor, d’un actor: Pep Ricart. 
Dies de molts reis, almenys tres, i de molts llibres, moltíssims de bons, i de bones sorpreses. Aprofiteu-vos-en.