Joan Triadú

“L’ensenyament ha estat i és la meua professió, una professió sentida, volguda…, l’estimo.”
 Llegesc al bloc del Totxanes que ha faltat el senyor Triadú. A Vilaweb trobe que ja n’han fet notícia. Em telefona Vicent per dir-m’ho. Faig un breu que penge a la web de l’escola. A l’hora de dinar uns quants mestres comentem la notícia. Em mire el Vilaweb televisió, que m’emociona, aquell home sentit, humil, tan culte. El 33 passa una entrevista amb la periodista Sílvia Cóppulo. És un repàs intens d’una vida dedicada a l’educació, al país, a la llengua, lliurada als altres. Corprén veure’l enraonar, tan gran com optimista, definir el país i els seus dèficits. 
«Voldríem ser un país normal, però no ens deixen ser.»

Aquell dia que havíem pujat a Barcelona mig equip de l’escola –l’altre s’hi va quedar per atendre els xiquets–, era allà amb aquell posat d’un home auster, senzill, humil, tan coratjós i orgullós de premiar les escoles. Em mirava la petitat càmera amb la qual l’apuntava, com si volgués que jo quedés bé, d’aquella fotografia. De les emocions més importants que hem viscut a l’escola, és que portarem el seu nom per sempre, com el nom d’Estellés, i del senyor Enric Valor, esperem que amb el mateix coratge que ell va saber ensenyar des de l’escola, en favor del coneixement.   

«No he estat mai tan feliç, en el treball, com a dins d’una classe amb un grup d’alumnes.» 
Quins mestres necessitem en el segle XXI? 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *