La presentació (com els fallers)



Demà
dimarts, 17 de febrer, a les 19:30 hores, al Club Diario Levante (carrer de
Traginers), fem la presentació del concert recordatori de l’expulsió dels
moriscos. El concert ja és un èxit perquè les entrades ja estan pràcticamente
venudes i algú ha dit que si l’haguérem fet dos dies també hauríem omplit a
rebentar l’auditori de la Unió de Llíria. Ens alegrem per la bona acollida de
la convocatòria i això ens anima a continuar lluitant per un Camp de Túria més
digne. Us esperem a la presentació i al concert. Salutacions, Carles
Subiela

 

No podíem ser menys, i no
volíem ser menys. N’hi ha que no volien que vinguérem a València, perquè volien
estalviar-nos el ridícul. Home, som del Camp de Túria i, quan veníem a la
ciutat, els de l’interior, que aleshores encara entràvem per la porta noble de
Serrans, per això el nom, la Porta dels Serrans, féiem de tot, menys el ridícul.
Així que no pensem de fer el ridícul, perquè venim a explicar què passa a
comarques, amb la música, amb el treball, amb l’oci i amb la feina, perquè
València no s’engulga la tradició, la cultura, la força identitària de
l’interior. Si en seran quaranta o menys, que ens escoltaran, ja no vindrà de
l’esforç dipositat, o de la nostra il·lusió, en aquesta setmana que comença, la
del concert, la de la commemoració de l’any dels moriscos, quatre vegades
centenària, d’aquella fatal expulsió de tants valencians que, per creences, hagueren
d’abandonar el territori, més seu que no dels espanyols que els van expulsar.

Hem començat una setmana ben
especial, per a l’Institut, de coratge, de goig, pel treball i la reivindicació,
per la història i els seus protagonistes. Per València mateix, per la part de
país que representa. Demà, al Club Diario Levante, presentem el nostre sentit,
l’estil de viure dels instituts comarcals, de tant de voluntariat compromés pel
territori.

Que no venim a fer el ridícul,
al contrari. Venim a despertar consciències. Cercant maneres, que canta Miquel
Gil. Demà dimarts comença per endavant la nostra fita: amb Josep Vicent
Frechina, Pep Gimeno, Josep Vicent Alcaide i Josep Miquel Micó. Amb tants
Joseps, no podíem sinó venir a triomfar, a la ciutat, amb el viure de
comarques.

A més, presentem dues noves
mundials. Dues. Perquè els del diari tinguen coses a explicar l’endemà, més enllà de
la ferralla que suposen les notícies convencionals.
[Recordeu-ho, si en fem menys
de cinquanta, ens tocarà agranar i passar el drap de la pols.]


 

2 pensaments a “La presentació (com els fallers)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *