Ulisses20

Els valencians paguem molt car passar per espanyols. De fet ens ix caríssima l’obligació d’ofrenar a espanya —per obligació d’armes i  violència— sang i fetge i una part important del sou de cada valencià. Representar d’espanyols, com li passa a una majoria esporuguida, és córrer el risc de la llengua, del camp, de la sanitat, de l’economia, de la cultura, de l’educació, però també del paisatge, de l’empresa pròpia, de bancs i de caixes ja mortes, que no cal parlar-ne o si, però també perdem a trompades els paratges naturals, les ciutats mitjanes, els pobles, per posar només uns quants d’exemples que són en perill de mort. La mort de la identitat per assimilació a espanya és un suïcidi valencià anunciat.

En un article de Joan Fuster dels anys cinquanta, que m’ha passat un amic, el gran escriptor ja va dir que l’única època de goig dels valencians, goig i esplendor universal, va ser quan va exercir la catalanitat, entre els segles XIII i XVI, i que després, ja no cal parlar-ne gaire, si hom revisa què ens ha passat i què ens va passant, als valencians. Ahir, molts espanyols vinguts d’espanya van manifestar-se a Barcelona per mantenir el dret de cuixa de la seua economia. Ja ho saben els madrilenys i tota la tropa que va venir a cridar amb les seues banderes, que sense l’economia catalana, valenciana i de les illes, els tocaria pencar, i encara treballant no podrien portar el tren de vida que els paguem, també els valencians.

Avui, 9 d’Octubre, els valencians ens manifestarem a València per recuperar l’esplendor que ja vam viure fa segles, si no és que és massa tard, que ho és, perquè el jou al qual ens té lligats espanya ara, amb l’ajut de criats i majordoms, és constitucional segons ells, prostitucional segons europa: hem arribat al punt, ves si perdem llençols per cada bugada, que els polítics que ens representen avui se’n burlen dels valencians, de la llengua, del camp, de la sanitat i de l’escola. Ves si seran valencians o espanyols, els pirates falsaris, corruptes i pocavergonyes. Una majoria dels que voten a valència, compte, ja no són valencians. I n’hi ha que no n’han exercit mai.

En un altre article de Joan Fuster, l’home es demanava si calia baixar a València cada 9 d’Octubre a manifestar-nos, els valencians, davant el cas que ens feien, espanya i els seus, fins i tot molts que simulen de passar per valencians, que ja han renunciat a exercir de valencians. Potser per això mateix vindrem, nosaltres, a manifestar-nos. Per vindicar que a espanya no se’ns ha perdut res, per tant com ens roben cada dia, els de dreta i els d’esquerra. I no sabem per què els hauríem de regalar mai el nostre vot, ni investir-los, ni negociar res de res, els valencians, amb una màfia que representa ara mateix, com fa cent anys, un dels pitjors estats polítics a europa i al món.

Potser per això mateix, perquè saben que no són res en el context mundial, res de res, ens han de continuar robant, mentre escridassen i amenacen amb aquelles banderes que representen el cul d’europa, o el cul d’una mona, o el cul d’un pot que seria buit, si no ens robaren el sou i l’ànima ja fa un sac d’anys.

Cap a València, doncs.