2011, l’any del desnonament.
L’any de la catarsi, del desmamament, de la ruïna total, del deslletament, del que siga més insà, si és possible major càstig. A quatre mesos de les eleccions, i després de centenars d’imputacions, d’omplir-nos les institucions de delinqüents, de gànsters supermamons, de llepaculs, i llepafigues, de malparits, lladregots, torpots, ximples, tramposos, entre més oficis corruptes i dissortats, el 2011 apunta a l’any del declivi total, a l’apocalipsi, a l’infinit i més enllà de la corrupció valenciana del PP.
Hem passat d’any, hem liquidat el Nadal i el Cap d’Any, hem acomiadat els Mags, però cap dels polítics que durant anys s’han passat vivint del lladrocini i la pedorrera no ha canviat plans, ni pensa a canviar-los, al contrari.
El PP valencià ha dirigit l’empresa més gran dels valencians, la Generalitat, amb la major de les ruïnes, amb el pitjors dels fracassos, maldestrament i estrepitosa, com ningú no ho havia fet mil anys abans, però ells pensen continuar amb el negociet. Amb la dissort, per a major pena dels valencians. Ningú no pensa a dimitir, malgrat l’any nou i tota la mandanga, ningú. No faran net, ni passaran comptes, ni encomanaran auditories. Mai de la vida.
El valencià és el pitjor dels fracassos polítics de l’Europa moderna, el resultat d’una comunitat de moniatos guiada i governada per carlàmpios i monicacos, però ningú no dimitirà, ni es farà enrere, ni admetrà torpeses, inutilitat i estupidesa, malgrat que n’han demostrada a garbes i carros plens.
Vet ací, l’any que ens espera, en tornar a la realitat post vacançal. O morir-nos, o rebentar de pena. Això, si no els agafa una grip que se’ls emporta a mamar a fernando poo. Per cert, on para ara, tota aquella comèdia?