2011, l’any del desnonament. (2)
‘Un suposat estat de dret, sorgit d’una dictadura, que ha acabat convertint-se ell mateix en dictadura disfressada d’estat de dret. Les grans lleis espanyoles, concretament, les que regulen tots els mecanismes d’exercici del poder són hereves de la dictadura franquista.’ Les contradiccions de la legalitat espanyola, Ximenis, Josep Manuel (2010): D’Arenys al cel, Cim edicions
Iberdrola ens ha apujat el rebut de la llum com una desmesura. Avui he vist l’edifici que tenen allà a València, una mostra de la indecència democràtica espanyola, en favor de l’empresa elèctrica.
La manifestació a Bilbao és un clam contra la democràcia espanyola, la del feixisme més punyent.
Les decisions del TC espanyol contra l’escola catalana també son fonamentades en una dictadura feixista.
La permissivitat de la justícia espanyola davant les contínues trampes dels polítics valencians, la impunitat és feixisme, naix del mateix ventre matern d’aquella dictadura.
La política que actua en favor de bancs i banquers, que actua contra les víctimes de sempre, són una altra tara feixista d’aquella mare.
Que l’exèrcit actue tan excel·lentment, en el control de l’aire que respirem, no és casual si no és enmig d’aquella condició feixista d’una democràcia tarada.
La llei sempre es contra la decisió popular. És el control per matenir l’estatus dels amos: dirigents, militars, jutges, bancs, església, sembla que queden poques coses més. Com en la millor de les dictadures.
Sembla que solament ens queda convertir-nos en zombis, és l’única escapada, segons que explica Xavi Castillo, en aqueixa última proposta de teatre i show, tan magnífica com esbojarrada. Això o la independència.
“Als meus amics el perdó, als meus enemics la llei (va a dir: la mía)”.
PS: Meditant sobre “València Zombi” del Xavi Castillo, vos vaig veure una mica despagats. N’hi ha una doble lectura que intentaré explicitar en el meu bloc. 1. La positiva és que el futur, com sempre,depén de noaltres i no del que hom puga fer-se en contra nostra des d’España. Als anys ’50 i’60 cí tampoc hi havia res a fer. Com ara. És el fator humà qui modifica les condicions socials. I 2. La molt positiva: Malgrat el toll de brofegades abocades per “Pot de plom” va bé i és molt millor, posem per cas, que el teatre d’Escalante. UN muntatge digne d’un Fellini…i esgarrador com una pel·li d’en P.P. Passolini. Sent discrepar amb el Nocucentisme actual i el Neo-Noucentisme imperant…ja em perdonareu…però sóc de ciències. Per això em vaig aixecar en finalitzar l’obra. Sols s’equivocà en la llengua dels al·liens…doncs açò no tindrà final. S’ha acbat una València i en naix una més oberta, menys sectària i més global i nosaltres, localment, tenim un lloc en aquest món.
Una abraçada…pessimistes irredents.