11 de setembre
La solúció, l’única, al conflicte amistós amb espana és la independència. Sobretot perquè espana ho ha determinat d’aqueixa manera, que l’encaix solament l’entenen com a conflicte. Perquè la submisió no és una relació entre iguals. Ara, el govern moderat de catalunya no declararà la paraula, el clam, fins que no creguen que això té una majoria suficient per mantenir-ne la força necessària, democràtica naturalment. I encara així dubte si el seu interés, el dels moderats, és aquest finalment. I llavors els entrebancs se succeïran, dins i fora, durant molt de temps. Perquè malgrat l’harmonia, la relació amistosa, allò que havia pogut ser un model civilitzat entre dos països, com en altres indrets d’Europa han fet, ací no ho hem sabut adobar, de primer perquè espana és un país, en la seua majoria, molt d’ultratumba; de segon, perquè catalunya no ha sabut defensar-se ni defensar què volia ser. No hi ha cap país que demane autogovern, autgovern!, perquè no és l’autogovern qui determina que siguem algú en el contents polític, econòmic, social. No. Ni els països més petits perden el temps, en aqueix concepte. Exigeixen govern i prou, govern a seques. Perquè ja saben que govern vol dir independència. La resta són pegats, insuficiències, autovergonya, i per això, adobs perquè ens continuen atacant els jutges, els polítics, els grupuscles, els mitjans, de fora i de dins mateix.
Caldrà comptar quants onzews de setembre submissos ens queden encara.