En Navarra se está asistiendo al fin del régimen implantado durante la Transición, el cual tenía como objetivo separar a las cuatro provincias de Euskal Herria peninsular. La actual situación de crisis económica, con el incesante aumento del paro, los recortes sociales, especialmente evidentes en la sanidad pública, la joya del “Reyno”, y el saqueo
José Ortiz de Echagüe (1886-1980) viatja per primera vegada al Rif el 1909, on realitza imatges aèries per al servei de fotografia de l’exèrcit espanyol. Però aquesta feina des de les altures tenia el seu contrapunt de peus a terra: paral·lelament, Ortiz Echagüe documentava la realitat local; en retratava la vida, el paisatge i els costums Fins
Sardana obra de Jordi Texidó: “Records del meu barri de Coll-Vallcarca” (…) Sardana http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
Com es lluita contra un assassí invisible, metòdic fins a la bogeria, fred, sense pietat, desconegut, d’una passió freda irresistible i total? Es demana un cop i una altre i un altre… l’inspector Kurt Walander (….) Mala peça al teler. 3 joves que celebren la revetlla de Sant Joan en un parc forestal públic,
Poc després de les 19h, apareix John Irving -1,70m, corbata de roba blava, camisa de color blau celest, sabates de tall clàssic amb sivelles, i un trajo d’excel·lent factura, amén d’una envejable forma física i 71 anys. De seguit, puja a la tribuna organitzada a l’entorn de dues còmodes butaques. El públic, arrenca, tímid, amb
És una breu i ben interessant síntesi a partit, sobretot, d’entrevistes, i també de documents. Una proposta que va complementar el magnífic i precedent “Terra Lliure (1979-1985)“ d’en Jaume Fernàndez Calvet (…) El periodista vallesà entrevista Pere Bascompte, Josep Serra “Cala”, Xavier Barberà, Carles Castellanos, Josep Guia, els quals aporten aclaridores informacions i anàlisis sobre el
A cara descubierta, aparentemente relajados y en un ambiente festivo, diez dirigentes de ETA Político-militar VII Asamblea anunciaron ayer pública y formalmente la disolución de esta organización armada y la inminente llegada a Euskadi de un grupo considerable de refugiados. Sentados en torno a una mesa, donde no faltaban un discreto ramo de flores y
Em defineixo entorn de la recent polèmica sobre si una Catalunya independent ha de tenir exèrcit, en la meva opinió SI que n’ha de tenir. En sintonia amb la proposta recent de desenvolupar les competències estatutàries, organitzant una mena de gendarmeria, que sigui l’embrió de les futures forces de defensa de Catalunya (…) Article http://twitter.com/perermerono
Cultura a raig: aquest mes de novembre de 1960, CANIGÓ obre amb una foto d’en Josep Pla. Assegut en una cadira, amb gorra i vestit, paper i tabac damunt les estovalles, l’homenot esguarda fora de camp (…) Amb el canvi de dècada, la revista ha mudat de pell. El localisme, els articles sobre certa tradició
Cinc parelles (dues de llatinoamericanes i una de: catalana, francesa, brasilera) i una dona basca, conformem l’expedició que aquesta nit a quarts de deu som convidats a descobrir aquesta magna obra de l’Antoni Gaudí (…) El periple arrenca dels baixos i el pàrquing de la Casa Milà, i la visita al pis reconstruït de la
Opino igual –com a reformista i sindicalista, que el sotasignant d’aquest article: “Tot i els avantatges, els riscos que comporten són significatius. Així doncs, els minitreballs només poden tenen sentit en una situació d’atur excepcional i, en qualsevol cas, s’han de limitar en el temps” (…) Article d’Oriol Amat http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent
Molts israelians que visiten el Pirineu solen conèixer Catalunya i hi simpatitzen: «Els guies ens trobem que sí, a la gent li interessa, a més avui en dia coneixen bastant el procés independentista de Catalunya», explica Dan Gazit, guia de Travel Nexus. «I a tots els israelians, a més, els encanta el Barça», subratlla (…)
Las cosas no van bien. Las cosas no se están llevando bien ni por parte catalana ni por el gobierno. Se requiere menos tacticismo y excluir la comedia y el teatro que lleva a perder el tiempo (…) Un diálogo, insisto, sin que ninguna de las dos partes deba renunciar a nada. La única renuncia
Conocí a Isidoro a final de los años 80. Por aquel entonces, servidor trabajaba en un ayuntamiento del cinturón rojo -cada vez menos-, barcelonés. Y a parte de mi tarea profesional eché una mano sindicalmente (…) Isidoro acudió, presto y veloz, para garantizar –siempre ha sido un convencido partidario- la independencia del sindicato respecto al
Mar neguitosa, amb empenta. Tram de costa amb dics defensius que cerquen l’endreça; constructors d’ordre que atura el caos. Em ve al cap, parlant de dics, “Un barrage contre le Pacifique”, extraordinari i molt vivencial llibre de la gran Marguerite Duras (…) Dissabte, 30 de març, visita llampec a la capital de la Tarraconense.